Reportatge
Records de pedra i de fusta
Emma Regada (Andorra la Vella, 1993) és un d’aquells joves talents que ha tingut la sort que algú cregui en ell: una galerista de Sant Sadurní d’Anoia li ofereix l’oportunitat de presentar la seva primera exposició individual d’escultura. A partir del dia 24.
Records de pedra i de fusta
A Vincles: records i anhels la jove artista plàstica mostrarà els treballs amb pedra, fusta i ferro, que són el punt de partida de la seva trajectòria artística. Una bona oportunitat –exposarà a la galeria Paqui Delgado– que somriu a una dona optimista i que percep un món d’oportunitats al seu voltant: acaba de tornar a instal·lar-se a Andorra, enllestida l’etapa formativa, i creu que hi ha opcions, només s’ha de lluitar per elles. Aquesta, la d’una individual ja oferta amb a penes 23 anys, n’és una; però acaba de participar en la mostra aixecada per La Xarranca a La Llacuna, Realió & Il·lu- sitat, i participa en el rodatge d’Impacto, el capítol pilot de la continuació d’Art de garatge (una websèrie que va gaudir de molt ressò entre el jovent del país), on és directora d’art.
Regada, que va passar pel batxillerat artístic abans de fer Belles Arts a Barcelona, va contactar amb la galerista de l’Alt Penedès en un punt tan distant com Finlàndia. L’intermediari, l’escultor Lluís Ribalta: es van conèixer al concurs d’escultures de neu al Pas de la Casa, van connectar i ell la va convidar a participar conjuntament en un simposi d’escultura al país nòrdic. Allà, Paqui Delgado va conèixer l’obra de Regada, ara ja fa un any, i des d’aleshores la jove creadora ha treballat per tenir llestes totes les peces de la mostra.
Vincles: records i anhels té quelcom d’autobiografia –ni que sigui autobiografia de joventut– en pedra, fusta i ferro. La sèrie es divideix en dues parts, explica l’autora. A la primera vol expressar els sentiments d’allunyament dels anys que va marxar de casa per formar-se. “En aquestes peces, el ferro embolcalla els altres materials”: el ferro, sortit de la terra, materialitza el desig de tornar a casa. Són les peces de Records. Després apareixen les més recents, les dels Anhels. “Cada cop em sento més còmoda amb mi mateixa, tot i ser fora de casa, per això ara el ferro és dins dels altres materials, embolcallat per ells”, apunta. “És l’anhel de donar forma a una nova realitat”, argumenta.
Els primers treballs els va executar encara coincidint amb els últims temps com a universitària. Per a la resta, es va posar mans a l’obra ja en rebre l’encàrrec de la galerista.
Ara es va reinstal·lar al país, des del setembre passat, i des d’aleshores “no he parat, m’he esforçat a buscar oportunitats i algunes he anat trobant”. Treballa en l’escultura i en l’altra disciplina que l’apassiona: la performance. “O, millor dit, l’ús del cos com a eina d’expressió artística”, puntualitza.