Reportatge
Cromlecs: el misteri del cercle
La vall del Madriu, el Goleró al Cadí o el Planell de Sant Genís (Rialp) formen part de l’allargada línia que recorre els Pirineus, del País Basc a la Cerdanya, on van apareixent els cromlecs (o si més no ho semblen), misterioses formacions megalítiques prehistòriques.
Cromlecs: el misteri del cercle
Andorra, tota la comarca de l’Alt Urgell, fins a la Cerdanya, formaria part d’aquest doble eix que recorre els Pirineus pel nord i pel sud on l’ull de l’arqueòleg detecta les encara desconegudes formacions, de difícil datació, tot i que previsiblement s’han de situar entre final de l’edat del bronze i principi de la del ferro. Els cromlecs funeraris pirinencs apareixerien a partir de l’edat del bronze final coincidint amb l’arribada al nord d’Europa d’una nova moda: la incineració. S’abandonen aleshores el sepulcres col·lectius, com per exemple els dòlmens, habituals de les fases anteriors.
Entre els últims a aparèixer en terres pirinenques, el que recentment va localitzar l’equip internacional coordinat per l’arqueòleg andorrà Gerard Remolins (ReGiraRocs SLU) al Planell de Sant Genís, al Pallars. “Una anella de pedres d’esquist local sense treballar que rodeja una petita convexitat de terra en el relleu”, la descriuen, un conjunt de roques, sense connexió física ni regularitat en la seva ubicació, que estan disposades en forma d’el·lipse. Un cromlec? Si més no, puntualitza Remolins, els seus trets arquitectònics coincideixen amb aquestes curioses formacions funeràries de les quals s’han registrat unes 1.400 entre Andorra i el golf de Biscaia, segons un recent article científic.
Falta un estudi sistemàtic
Remolins, que encapçala una empresa establerta a Andorra i Espanya, va realitzar les prospeccions per encàrrec de l’ajuntament de Rialp, després que una filòloga que duia a terme una recerca geolingüística al Pallars Sobirà detectés aquestes curioses estructures semicirculars en pedra. Els cromlecs, puntualitza l’arqueòleg, són difícils de determinar a simple vista, sense una excavació. Igual que per desxifrar tots els seus misteris caldria una excavació i estudi sistemàtic que, com en el cas d’altres estructures pirinenques, encara està pendent. “Semblen correspondre’s a pràctiques funeràries homogènies, però no tenim gaires estudis fets per establir un paral·lelisme, falten excavacions, un corpus d’estructures estudiades abans de decidir si són cromlecs o una altra cosa; de moment caminem a cegues”.
En territori andorrà s’han detectat uns quants iguals que al port del Cantó, o a Peramola, on van aparèixer restes d’una incineració de l’edat del bronze final, inici de l’edat del ferro, que podria coincidir amb una d’aquestes curioses estructures, “però la carretera que li va passar per sobre possiblement la va rebentar”, tem l’expert.
Que aquestes construccions funeràries es trobin en aquest eix transversal pirinenc es pot llegir com una cultura compartida? No hi ha prou dades per establir-ho, matisa Remolins, qui, en canvi, s’aventura a dir que “des d’una visió esbiaixada i personal apuntaria que sí, que és el que dicta la lògica: que el territori condiciona el comportament, l’orografia condiciona i per això la gent de les àrees d’alta muntanya s’assembla en ambdós vessants dels Pirineus”. Tot al llarg de la història, insisteix, i ho exemplifica amb una dada més actual: “Si fins i tot els nostres padrins preferien anar a comprar bestiar a l’altra banda de la serralada en comptes de baixar a la plana.”
Els cromlecs comparteixen trets amb altres formacions megalítiques però pertanyen temporalment a èpoques i hàbits ben diferenciats: el dolmen seria una construcció més antiga (del neolític mitjà a l’edat del bronze mitjana), mentre que el menhir encara seria anterior. Si algun cop es confonen o superposen en un mateix monument, indica, sol ser per la reutilització de les pedres.