Isona Passola

“Seria interessant pactar una acadèmia de la llengua catalana”

Divendres va estar al Centre de Congressos de la capital per donar suport a la naixent acadèmia al país. Una idea interessant per sumar esforços i desenvolupar la indústria, diu

“Seria interessant pactar una acadèmia de la llengua catalana”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Isona Passola (Barcelona, 1953) és una dona d’una llarga i ben nodrida trajectòria cinematogràfica amb molts vessants: la producció, l’escriptura i la direcció. Va estar darrere de cintes d’èxit tan inqüestionable com Pa negre i ha treballat amb gent com Agustí Villaronga o Mario Gas. Una conversa amb ella podria donar molt de si però avui, i ho accepta amb comprensió, toca va estar al Centre de Congressos de la capital per donar suport a la naixent Acadèmia del Cinema del Principat d’Andorra (ACPA).

Una acadèmia de cinema a Andorra què li sembla d’entrada?

A mi em sembla molt bé perquè una acadèmia sempre activa el cinema d’un país, és el conducte per arribar al món, i sobretot en casos com Andorra, que té un Estat, si té unes pel·lícules amb uns estàndards mínimament internacionals pot accedir directament a premis europeus o als Oscar. El que em semblaria més interessant, però, perquè penso que Andorra pot fer un nombre petit de pel·lícules i per tant seria més interessant pactar una acadèmia de llengua catalana. Això ens estimularia a tots.

I en termes promocionals?

Podríem fer que la llengua catalana arribés als Oscar sense passar per l’acadèmia espanyola, que és una cursa molt difícil. Ho va aconseguir Pa negre però va ser una excepció. Andorra pot tenir un gran paper i, per tant, pot ser una iniciativa molt interessant.

Aquesta idea de fusionar dues acadèmies està sobre la taula o és una idea molt incipient?

Ho hem de treballar, hem de trobar la manera que això sigui bo per a Andorra, perquè a Catalunya hi ha una indústria potent. Aquestes agrupacions van bé quan les dues bandes en surten beneficiades. Jo he vist el cas dels països nòrdics, que malgrat que parlen llengües diferents fan molta política comuna de cinema: imagina’t nosaltres que parlem la mateixa llengua, amb el País Valencià i les Illes. Tenim una àrea cultural d’onze milions de parlants i el que no hem de fer és restringir-nos a les nostres comunitats.

Quin podria ser el benefici per a la part andorrana: produccions que vinguessin a rodar-se aquí?

Però no sols això, sinó que d’Andorra surtin projectes que es beneficiïn de l’empenta industrial de Catalunya, de serveis, d’actors, de contactes, de tècnics. Quan tens una indústria forta al costat la teva indústria puja. Es tracta de compartir projectes, de coproduir: què pots aportar tu? Què puc aportar jo? Wim Wenders ens deia fa pocs dies en una trobada d’acadèmies europees que sobretot no renunciéssim a rodar en les nostres llengües, per minoritàries que siguin, perquè Europa és diversitat i la llengua d’Europa és la traducció. Si rodem en la nostra llengua estem contribuint a la riquesa europea.

Per fer col·laboració cultural Catalunya-Andorra hi hauria la Fundació Ramon Llull.

És pura sensatesa que la cultura catalana té força quan tots els llocs on es parla la llengua creen una entitat comuna per promocionar-la.

Aquest projecte andorrà sorgeix amb veus crítiques i sense suport del Govern, no sé si n’està al cas. Potser és que és difícil aplegar els sectors professionals?

No, no gaire. A veure, quants habitants té Andorra? Cada lloc ha de trobar un nombre de produccions anual en funció dels habitants. Per tant les veus crítiques poden pensar que una comunitat tan petita com l’andorrana tindrà una indústria més feble: per això s’ha de construir en termes de llengua i de cultura.

El cinema sembla últimament enfrontat sempre al poder. O és que el poder és suspicaç respecte del cinema?

El cinema està profundament lligat a la política. El cinema és l’eina més important que té un país per explicar-se a si mateix, però també és una eina de difusió internacional molt potent. Per tant, ha d’estar treballant d’acord amb la política i per això tots els països d’Europa protegeixen el cinema perquè saben de la importància cultural estratègica que té. Per tant, és lògic que si la política no va d’acord amb la indústria del cinema hi hagi friccions. A Catalunya, sincerament, no passa perquè s’ha fet un esforç enorme des de les institucions per tenir una indústria cinematogràfica potent, amb ajudes i eines importants.

Potser ho dic influenciada per l’última cerimònia dels premis Goya.

Perquè venim d’una etapa dura, l’etapa Wert, però ara hem de veure com funciona.

Per cert, abans parlàvem de cooperació i projectes transnacionals: a ‘Pa negre’ ja tenien un andorrà, Roger Casamajor.

Home, i un actor grandíssim, imagina’t que també és el protagonista absolut d’Incerta glòria, que aviat s’estrenarà.

Personalment s’ha plantejat mai explorar com seria Andor­ra com a plató?

Tenim una diversitat de paisatges brutal, des del Delta de l’Ebre –que podria ser el Vietnam a la pantalla– fins a Andorra –que pot ser el Tibet–. Això en tan pocs quilòmetres quadrats, per tant som un plató ideal, i amb moltes hores de sol, que ajuda a reduir costos, i unes infraestructures hoteleres fantàstiques a Andorra.

S’han d’atreure produccions internacionals.

A Catalunya hi ha una film comission per fer-ho i seria bo que fes els pactes que convingués amb Andorra perquè us posés al seu circuit. O que en creéssiu una de pròpia.

tracking