Entitats
Gala d'estrena de l'Acadèmia del Cinema andorrà
Unes tres-centes persones assisteixen a l’acte de presentació de l’associació, que ja compta amb 73 inscrits
Gala d'estrena de l'Acadèmia del Cinema andorrà
Catifa vermella i photocall per a unes 300 persones –amb la notòria i més que previsible absència del ministeri de Cultura–, molt de retard i la tendència a eternitzar-se que sembla acompanyar tota gala relacionada amb el cinema. Així es va presentar el projecte d’Acadèmia del Cinema del Principat d’Andorra (ACPA), anit al Centre de Congressos de la capital. D’autoritats, només el cap visible del cònsol massanenc, David Baró: al seu territori es va rodar íntegrament la pel·lícula que acompanyava la presentació, 73 minuts.
Josep Pozo, director i productor lleidatà establert a Andorra i principal impulsor de l’ACPA va aprofitar l’acte per entonar cert mea culpa –potser ha actuat amb massa diligència i, pel camí, ha trepitjat alguna susceptibilitat– i per deixar la porta oberta, de nou, a tots els que s’hi vulguin sumar. “Això no ho fem per tenir confrontacions, potser ens vam equivocar en algunes coses, però estic segur que ho podrem desencallar”. De moment, són 73 membres, va anunciar. Que no sembla un mal percentatge en un sector tan poc desenvolupat. També va estirar la mà cap al ministeri de Cultura, amb expectatives de dialogar ja la setmana que comença. “Si això no passa ara, ha de passar d’aquí a uns anys; millor no perdem el temps”, va dir davant l’auditori concentrat.
Es pot presumir que tenia al cap, a banda de raonaments propis, la reflexió que faria a continuació Isona Passola, la presidenta de l’Acadèmia Catalana de Cinema: “Treballar d’acord amb les institucions és bàsic”, i si es treballa plegats “podreu tenir una cinematografia potent”. Els inicis, va reconèixer, són difícils “i s’ha d’anar a poc a poc, però sòlidament i ens tindreu al costat”, va prometre. Tot i que “som cosins germans”, va puntualitzar Passola, “això ha de ser molt vostre”.
Entre el públic, el fundador de Lauren Films, Antoni Llorens (amb inicis professionals vinculats a Andorra, per cert). Veu potencial per desenvolupar una indústria cinematogràfica al país? “El cine no val tants diners; mireu Ocho apellidos vascos, que va costar dos rals i va recaptar 25 milions”, deia al Diari. A Andorra, va puntualitzar, “el formatge ha de ser de més a més, però el més important és produir alguna cosa”. I el cinema és una opció bona, “sense complexos”, seguint l’exemple francès, “els únics que planten cara als Estats Units”.
Gala d'estrena de l'Acadèmia del Cinema andorrà