Reportatge
Machado, a ritme de 'bakalao'
Diuen que són aquí –no al món, sinó a l’escena musical– per molestar. Las Bistecs defineixen la seva proposta artística com ‘electrodisgusting’ i la seva filosofia personal com ‘chochocentrismo’. “Encara ens critiquen poc”, atorguen. Però s’han fet virals.
Machado, a ritme de 'bakalao'
Del ressò que han aconseguit amb els primers –diguem-ne– temes musicals se’n fan creus elles mateixes, l’Alba Rihe i la Carla Moreno. “És difícil que les crítiques ens facin mal, perquè nosaltres som conscients de la nostra mediocritat, així que quan diuen que el que fem no és música hem de reconèixer que és veritat”, admet la primera. “Som amigues dels nostres haters”, hi afegeix la Carla. El duet barceloní tancarà el festival de joves creadors de l’audiovisual Ull Nu, el cap de setmana vinent.
Darrere la proposta –que inicialment va apadrinar Alaska convidant-les al seu programa de televisió– hi ha més fonament i més pensament del que semblaria a primera oïda. Per exemple: un poema d’Antonio Machado per ser ballat de matinada a ritme del bakalao més machacón és una irreverència? Sí, però també, argumenten, una manera de portar cap a la poesia gent que li és absolutament aliena. I es mostren fascinades per “la fusió del que és noble i el que és vulgar”, per això els encanta descontextualitzar Machado. De pas, si molesta, millor, que per això es van inventar l’electrodisgusting.
Es defineixen com a filles de la seva generació, és a dir, de la dificultat per sufragar-se els estudis (Alba, belles arts; Carla, comunicació audiovisual) i de la precarietat laboral. Així que darrere Las Bistecs, que és defineixen més com un projecte artístic que com una banda, hi ha un intent a consciència de fer crítica social: “Parlem del que veiem.”
Entre les coses que veuen, el paper de la dona a la societat actual, que reflecteixen en vídeos com Señoras bien (les Esperanza Aguirre del món) i en un concepte: el chochocentrismo. “A veure, on és el cony? Al mig, oi? Doncs som molt literals nosaltres. És una doble crítica: que les dones tenen molt poc espai al món de l’art i haurien de situar-se ben al centre, i que d’aquelles que arriben al poder, lamentablement nosaltres en tenim el cony inflat”, exposa Moreno amb vehemència.
Fa anys que es coneixen, però fa a penes un parell d’anys que es van posar en marxa, sense més expectatives, confessen. “Ens vam quedar molt sorpreses amb la rebuda i inicialment decebudes perquè no volíem agradar a tanta gent, però després vam reflexionar que és perquè la massa se sent igual que nosaltres i per això hem connectat”, apunta la Carla. Amb les eines que avui en dia tenen al seu abast: les xarxes socials, on han aconseguit convertir-se en un fenomen viral. “Per sort avui en dia és el públic qui decideix de primera mà, sense intermediaris, què escolta i què no.” I en el futur? “No ho sabem. El projecte és ara, té present.”