Reportatge
Territori d'animació
A ‘Prison Skin’, videoclip de presentació del nou disc de Persefone, s’alia molt de jove talent de casa: al musical s’hi afegeix la concepció artística i execució d’una producció del complicat món de l’animació. El signen Carol Garrido i l’estudi Dead Flag.
Territori d'animació
Garrido (o Carrie on Art, que és com signa), jove il·lustradora i dissenyadora gràfica, ja s’havia apropat al terreny del videoclip musical, signant un storyboard per al que Àlvaro Rodríguez-Areny va fer per a Nami. Ara es va incorporar al projecte de Persefone, una altra banda de metal del país de la qual es confessa seguidora irredempta. Així que la proposta li va venir com anell al dit. Tot i que, va reconèixer, li venia al damunt una feinada. Una quantitat ingent de treball, la de produir animació –un territori no gaire explorat a l’incipient audiovisual patri–, que va compartir amb Dead Flag, estudi posat en marxa per Filipe Baldaia, una de les recents incorporacions de Persefone.
Baldaia, amb suport d’una jove dissenyadora també del país, planteja el projecte de Dead Flag, encara incipient, com una manera d’oferir suport a les bandes del país en tot allò que tingui a veure amb la imatge. “La idea és desenvolupar tot allò que un grup necessita en l’àmbit audiovisual i la promoció, donar suport a l’escena musical al país, que creixi”, explica amb entusiasme.
El primer botó de mostra ha estat aquesta producció per a la seva formació, que inicia amb aquest videoclip la promoció de l’últim disc, Aathma, el cinquè de al banda. “El disc recull tot l’esforç que ha fet Persefone durant els últims catorze anys, és un àlbum molt pensat, molt treballat i crec que ens ha quedat molt lluït”, avança Baldaia. El disc vindrà acompanyat d’una extensa gira, a l’abril: de Barcelona, per tot Europa, cap a Suècia. País aquest últim per cert on hi ha la discogràfica que publica el disc.
De moment, el que s’ha conegut és el primer tema, Prison Skin. La concepció visual del vídeo és de Garrido: “Les imatges havien de tenir coherència amb un tema que parla d’un viatge interior, que és molt reflexiu, que et diu que tu no ets la teva pell, la teva cara, la teva superfície.” Per això aquesta selecció d’imatges que proposen un viatge des de l’interior per universos llunyans, una mica obscurs. “I per cada hora que jo m’he estat dibuixant n’hi ha quatre d’animació”, apunta. Una recerca d’imatges al·legòriques, d’incitacions a la meditació, de fons rics i textures. Amb una advertència que sobta: que vigilin persones amb problemes d’epilèpsia fotosensible perquè hi ha certa profusió de flaixos. Garrido va optar per l’avís, però abans havia demanat consell a una jove que pateix aquest problema, perquè fes de conillet d’Índies. “En algun moment vaig veure que preferia apartar la vista de la pantalla i això que vam fer la prova amb la brillantor reduïda, la pantalla allunyada i els llums encesos.” El recurs dels flaixos la satisfà estilísticament –facilita les transicions d’imatges d’acord amb els ritmes que imposa la música– però va optar per aquest avís perquè visionar la producció no generi problemes a ningú.