reportatge
Setmana de passió i musical
A Marta Verdes, això de fer de Judes sobre l’escenari li suposa un sobreesforç emocional, confessa: s’impregna del sentiment de culpa i a dures penes controla les ganes de plorar. El 2 d’abril formarà part de l’elenc que interpretarà ‘Jesucrist Superstar’ al Claror.
Setmana de passió i musical
na dotzena d’agosarats amants de la música, el teatre i la dansa es van enrolar al taller proposat pel Laboratori de les Arts: la preparació d’aquesta ultraconeguda òpera rock del geni del musical Andrew Lloyd Webber i la posada en escena, en versió reduïda i a tocar de la Setmana Santa. Un espectacle en què treballen de valent sota la direcció d’Irina Robles (interpretació), Oriol Vilella (música), Juli Barrero (cant) i Verònica Pérez (dansa).
A Adrià Palmitjavila (16 anys) li ha tocat el protagonista. “M’ho van proposar i em vaig tirar a la piscina”, explica amb aplom, abans de dir que no, que no se sent especialment nerviós i que no, que la preparació tampoc és especialment dura: ell s’hi diverteix. Estudiant d’ESO a Encamp, de moment té intenció d’estudiar Art Dramàtic. El paper al reconegut musical és una prova de foc per a ell després d’haver passat per muntatges escolars o Els pastorets. A banda d’haver format part de l’Esbart Sant Romà i del Cor Rock d’Encamp. “Cada cop em sento més segur, més còmode a l’escenari.”
Similar autoconfiança és la que expressa la més jove de l’elenc, Janna Villagrasa. Amb dotze anys ni arribava a l’edat marcada per al taller –catorze–, però es va mostrar tan il·lusionada que qui la deixava fora? I finalment li van confiar dos papers: un dels apòstols i una velleta –“és la que més m’agrada”–, una dona que s’encarrega de burxar Simó quan aquest nega Jesús.
També estudiant d’ESO a Encamp, es veu en el futur al món de la interpretació. Ho explica amb un convenciment tan madur que la idea no sembla flor d’un dia. De fet, porta ja quatre anys amb classes de teatre i sis de ball. “Un dia, de ben petitona, vaig veure una pel·lícula i li vaig dir a la mare que jo també ho volia fer.” Al següent la van inscriure a l’escola. I ara, en aquest taller del Laboratori lauredià, s’ho passa pipa, a banda de tot: “Als assaigs fem tres coses que m’encanten: cantar, ballar i interpretar, i ho fem amb gent que està tan boja com jo.”
A Verdes, dèiem, li toca fer de Judes. Quaranta anys, professora de Formació Professional, mare d’un nen de nou anys, els dissabtes són per a ella i la interpretació: “Sempre m’ha fet il·lusió cantar, encara que tinc vergonya en públic; en la intimitat sóc més exhibicionista”, confessa. Participar en un musical és una mena de recuperar un somni, alguna cosa que un dia s’havia promès. Havia col·laborat amb La Companyia És grata, en tallers amb Pere Tomàs i David Selvas i canta amb l’Andorra Gospel Cor. Però aquest enfrontar-se al personatge del traïdor, a les seves raons profundes i el sentiment de culpa (a la difícil interpretació del suïcidi, també), la trasbalsa. Més que enfrontar-se a les coreografies o el pànic escènic. Però entusiasmada, admet que ja li agradaria que d’oportunitats com aquesta n’hi haguessin més.