reportatge
Les ràdios històriques, a debat
Les ràdios històriques, el seu passat tempestuós i el seu futur estan damunt de la taula. És viable una candidatura perquè optin a ser declarades Patrimoni de la Humanitat? Hi ha debat. Però els experts consultats coincideixen que cal estudiar-les i preservar-les.
Les ràdios històriques, a debat
Claude Benet, com a president de Velles Cases Andorranes, es va situar com a cara visible de la iniciativa, una idea que l’excap de Govern Òscar Ribas va qüestionar des de les pàgines del Diari. “Em sembla una ironia postular com a Patrimoni de la Humanitat uns estris radiofònics que (...) no suposaren cap aportació ni econòmica ni cultural ni social a Andorra, sinó totalment a l’inrevés.”
A Benet les paraules de Ribas li han produït “sorpresa” per damunt de tot i defensa la iniciativa de l’entitat que dirigeix: “hem demanat assessorament, informació, a gent propera a la Unesco i ells ho veuen complicat però factible”. Ningú, assegura, si més no de moment, li ha dit que sigui “escabellada”. Així que “m’ha sorprès, venint d’ell, aquesta oposició demolidora”. Que li ha dolgut, sembla, fins al punt d’afirmar que “potser és que no m’he adonat i pixo fora de test i hauria de dedicar-me a altres coses”.
Més encara, a Velles Cases “m’hi dedico amb tota la il·lusió”, assegura el seu president, “però si no serveix de res, si a Andorra no li interessa, potser em plantejaré si val la pena continuar”. Perquè, insisteix, la idea que va posar sobre la taula “és factible, segons els experts, una altra qüestió és si Andorra vol o no defensar-la”. La qüestió, conclou, “és si hem d’esforçar-nos a defensar el patrimoni andorrà o limitar-nos a admirar el que hi hagi fora”.
En un punt intermedi se situen veus de –ara sí– experts en patrimoni i gestió cultural, qui plantegen una qüestió entre el sí i el no a la candidatura a la Unesco: la base de qualsevol procés de patrimonialització és el coneixement històric, recorden, el que té importància és conèixer el valor identitari. Després, és legítima qualsevol acció ciutadana, que procedeix de les mirades, dels sentiments. Però el procés correcte és l’estudi històric. Especialment en el cas d’un episodi que, com fa palès Ribas, va ser molt complex, va generar moltes tibantors i es va veure sovint com una ingerència estrangera. A banda, la protecció ha de començar per casa i el bastiment de Radio Andorra a Encamp no gaudeix encara de la categoria de Bé d’Interès Cultural (BIC).
Des de l’Arxiu Nacional es va posar en marxa un estudi històric en profunditat de Radio Andorra i Sud Radio, coordinat per Isabel de la Parte i executat per la historiadora Xus Lluelles i el periodista Albert Roig. Ambdues emissores, indica la primera, “s’han d’estudiar juntes, com un matrimoni” i protagonitzen “una història molt potent: si s’estudia el segle XX a Andorra, estàs obligat a passar per aquestes emissores, que van tenir un protagonisme enorme del 1935 fins al 2009”. Un episodi “apassionant, addictiu” per a l’estudiós, assegura.
Testimonis físics
La importància històrica justifica la candidatura a la Unesco? “No puc parlar com a gestor cultural, perquè no ho sóc, però com a historiadora i ciutadana puc insistir que cal conservar-los, perquè estem arrasant amb tot” i aquests dos edificis són “els testimonis físics d’aquest període tan ric”.
Sobre les divergències entre Ribas i Benet, considera que “és interessant que el debat estigui sobre la taula, entre dues persones intel·lectualment molt respectades”.
El seu company de recerca apunta que abans d’engegar una candidatura “cal tenir tots els elements, tenir ben clar de què parlem”. En coneix bé el procediment perquè va treballar en l’exitós projecte de les falles. “I les ràdios tenen una història molt complexa, de dècades, així que abans de voler posar-li la cirereta de la candidatura s’ha de documentar tot perfectament.”
Qui també va fer una ullada històrica a Radio Andorra (a banda de la seva trajectòria periodística a les ràdios mateixes) va ser Gualbert Osorio, amb un llibre sobre la història de l’emissora. “Jo crec que Radio Andorra es mereix una candidatura com aquesta”, afirma, pel que va suposar “i perquè l’edifici és un compendi de l’arquitectura andorrana del període, perquè conserva els equipaments radioelèctrics del 1930 i no en queda cap exemple similar: Ràdio Berlín va ser destruïda durant la guerra”.
Sobre el posicionament de Ribas, Osorio diu no compartir-lo “en absolut” i apunta: “cert que es van generar problemes, però per què no quedar-nos amb les virtuts, com la promoció que va suposar per al país a tot Europa? Això no té preu.”
L’arquitecte Miquel Mercè (membre del Consell Assessor de Patrimoni) admet que no sap si han de ser candidates a la Unesco, “però el que és segur és que el patrimoni no està ben explotat”. Ara bé, “s’ha de discutir, debatre i decidir sense multiplicar equipaments museístics sense estudis clars”.