Reportatge
Filosofia Perséfone
Quan Carlos Lozano i Miguel Espinosa, ‘Moe’, van començar a tocar, amb quinze anys a penes fets, ja eren conscients que arribar, on fos, seria dur. “Ens esforcem cada dia, treballem cada dia, i els dies dolents, doble”, diu Lozano. El resultat es palpa a ‘Aathma’.
Filosofia Perséfone
Cinquè disc de Perséfone: Aathma sortirà divendres, poques setmanes abans de la –un cop més– llarga gira europea, que s’iniciarà a la barcelonina sala Razzmatazz i arribarà fins a Suècia. A Andorra, de moment, res tancat: “Som conscients que és un estil de música molt minoritari, el que fem, i pensem que a la gent que ens segueix els agradarà venir-nos a veure a un local com Razzmatazz”, considera Lozano. Un mantra, el de la modèstia, per als Perséfone: “Som una banda molt modesta, però estem arribant més lluny del que havíem imaginat, i tenim la curiositat de veure fins on podem arribar”, insisteix. El desig, confia, corroborat per Espinosa, “que el dia que això s’acabi, cosa que ha d’arribar, deixem darrere una escena consolidada”, l’exemple per a bandes més joves, les que ara comencen: “els demostrem que sí que es pot... i que encara que puguis, tampoc no et fas famós”.
Aathma és el fruit de l’esforç de pràcticament quinze anys i quatre discos previs. També és el fruit de moltes lectures, reflexions, converses entre membres de la banda, que els ha fet parir un àlbum amb temàtica introspectiva, quasi espiritual: de fet, per posar-li nom van optar per la paraula que, en sànscrit, significa ànima. “També ens agradava visualment, és lluminós”, apunta Moe.
Missatge i contundència
Són conscients que el metal no sembla a primera vista l’estil per a continguts reflexius, però qui diu que sigui una regla? “Si el so és contundent, el missatge també sonarà contundent”, afirma de nou Espinosa. “I, al final, fem les coses com sabem.” Les lletres –en una línia que ja havien iniciat al quart disc, Spiritual Migration– són el fruit de converses i converses al si del grup, sintetitzades per Marc Martins, el vocalista. “Als nostres temps sembla que la part espiritual de les persones ha quedat relegada a un quart pla”, pensa Lozano. Mentre, alguns d’ells s’havien iniciat en la meditació i en van parlar amb la resta: a la banda són una família. “I sentir-nos còmodes amb el missatge ens fa tocar amb més convenciment”, apunta Lozano.
Del pensament que recorre el disc ja se n’ha sentit l’alè, a Prison Skin, tema amb primer vídeo promocional: “Tu no ets la teva cara ni el nom que t’han donat, ni la teva professió o el lloc on vius, i quan et despulles de tota aquesta informació extra, què et queda? No ho saps i t’espantes”, argumenta Lozano.
Per aquest cinquè àlbum, la banda ha apostat per la producció nòrdica, la del suec James Bogren a Fascination Street Studio, tota una icona en el rock més dur. Per aconseguir-ho van posar en marxa una campanya de micromecenatge (dubtaven si arribarien als 15.000 euros i van assolir-ne 29.000). Per què l’esforç? “Perquè volem demostrar que pots ser d’Andorra, però barallar-te amb els grans en el nostre estil”, argumenta Lozano. I hi afegeix: “I com més qualitat té el so, més fàcil serà que arribis a més gent.”
La banda, amb quinze anys de trajectòria, s’ha anat renovant. Desig de provar altres camins o de dedicar més temps a la família. La bateria de Marc Mas va deixar pas a la de Sergi Bobby Verdeguer i Jordi Gorgues, un dels fundadors, va fer un pas al costat i al seu lloc van enrolar Filipe Baldaia. Tots dos de Nami, banda còmplice.
Per enllestir el disc es van “inflar a plorar, a patir”, confessa Lozano. Que és, reconeix, qui imprimeix les dures rutines de treball: tres mesos seguits gravant fins a la matinada, en sortir de la feina diària, la que els dona la sustentació. “I com més gran és la meta que et marques, més a prova et posa la vida”, filosofia Espinosa: en el procés se’ls va trencar l’equip, van perdre part de les gravacions, un petit seguit de desastres malgrat els quals divendres tindran Aathma entre les mans. “Jo no els deixo que baixin la guàrdia. Mai. Perquè nosaltres tenim un objectiu, però com nosaltres n’hi ha centenars. Quan estem cansats hem de treballar el doble, perquè aquell dia hi haurà un altre que descansarà i aquí seràs tu qui guanyi l’oportunitat”. És la filosofia Perséfone.
Filosofia Perséfone