Reportatge
Més idees per a Sud Radio
Tots els que van treballar a Sud Radio han de pensar que fer-ne una candidatura perquè sigui patrimoni de la humanitat ha de ser una bona idea, diu Thierry Bernard, qui en va ser director general. Però més encara, diu, “ha de ser una cosa viva”, i en proposa una idea.
Més idees per a Sud Radio
Bernard, avui jubilat però visitant assidu del Principat, va viure la complicada renegociació de la concessió radiofònica, als vuitanta, i l’immediat tancament de l’emissora. En marxar, ha recordat en alguna ocasió, va sentir un nus a la gola en deixar enrere l’edifici del cap del port “i pensar que aquest instrument fabulós deixava de viure”. Celebra la iniciativa de Velles Cases Andorranes d’intentar impulsar una candidatura perquè les ràdios històriques siguin incloses a la llista de patrimoni de la Unesco, però posa una nova idea damunt de la taula: recuperar les emissions aprofitant no ja la costosa tecnologia obsoleta existent, sinó les noves tecnologies digitals. Una de les opcions seria el sistema DRM (Digital Radio Mondiale), que aprofitaria la potent antena emissora del pic Blanc per enviar informació digital: garanteix la qualitat de l’FM i l’abast de l’AM. Una tecnologia que s’està experimentant a Europa.
Una aposta, defensa l’ex-director general de Sud Radio, que imprimiria a Andorra un segell de pionera en la branca de les noves tecnologies. Encara que el projecte tecnològic el desenvoluparia una empresa privada interessada en l’experiment (la mateixa Thomson que va fabricar els aparells amb què va funcionar l’emissora, suggereix). “I si funciona, fantàstic; si fracassa, per al país no suposaria cap cost”, argumenta. De pas, considera, una proposta similar podria ajudar a solucionar el que no deixa de veure com un error de percepció (política) a l’època del tancament: amb el cessament de les emissions Andorra es va deixar perdre un instrument de promoció exterior molt important.
“Des d’aleshores, Andorra ha desaparegut en la promoció audiovisual i cultural, igual que crec que la cultura francesa ha desaparegut una mica d’Andorra; és si més no una impressió exterior”, reflexiona. En opinió seva –opinió fonamentada en les negociacions de l’època, on va ser present–, el Principat podria haver “estar al capital” de la ràdio francesa en comptes de cessar la concessió, “hauria estat una bona idea perquè s’hauria beneficiat” dels mitjans audiovisuals, ràdio i televisió, que es van desenvolupar des d’aleshores. La TDT sense anar més lluny, recorda: “Permetria a Andorra disposar d’una cadena, o d’una part, o col·laborar, amb difusió a tot el territori francès.”
Hauria estat factible? “El govern francès estava a l’escolta per evitar una ruptura”, afirma. “Només calia demanar-ho i era al nivell del Quai d’Orsay que l’organisme encarregat de les autoritzacions” hauria decidit. “Això es negocia, com tot: és una qüestió de reciprocitat.” Qüestió de voluntat política, d’estudis tècnics i de l’interès d’alguna empresa de comunicació per aportar-ne els continguts.
La decisió que es va prendre va ser política, “amb la ràdio com a pretext i dins d’un context polític general”. És a dir, “amb la nova Constitució, el rol dels coprínceps”, un context on la ràdio tenia un fort component simbòlic. I tot plegat, admet, va ser un procés també “molt emocional”. A banda del paper de la Mitra, puntualitza.