Reportatge
Més que notes i paraules
La música és dura i més en un terreny minoritari. Oktuso (Pau Augé) ho sap però no s’acovardeix i treballa en els divuit temes del nou àlbum, el segon: ‘Pentagramàtica’. De moment ja ha començat a mostrar vídeos amb cançons a les xarxes, la més recent, ‘Fluye’.
Més que notes i paraules
Només tenia tretze anys quan va començar a escriure cançons i amb setze ja publicava la primera maqueta; la segona, amb divuit, i el primer disc, Sol de nuit, es va materialitzar als dinou. Allò va anar molt bé, recorda: fins a 23.000 descàrregues per cançó, que multiplicades per 18 temes superen la xifra de les 400.000 descàrregues. Gens malament. “I fent-ho des d’Andorra i en un gènere com el hip-hop”, puntualitza, abans d’afegir que va quedar “molt content” de l’experiència. Ho podrà repetir amb Pentagramàtica? Impossible de predir. Tampoc és que es plantegi gaires expectatives, assumeix: “No crec que la música em doni de menjar, per això segueixo estudiant Dret, però fins ara sempre he obtingut una repercussió bona, un feedback molt satisfactori.” Això és el que l’empeny a seguir endavant: els ànims i la confiança del grup de seguidors que ha aconseguit aixecar arreu: gent d’Amèrica Llatina a Austràlia. “Si aconseguís aplegar tots els seguidors en un lloc no tindria problemes per omplir bones sales als directes”, somia. Tampoc és que pugui queixar-se: amb la promoció del disc anterior va actuar a llocs com ara Razzmatazz o Bikini, en festivals dedicats a la promoció de talents joves.
I què és Pentagramàtica? Té un fil conductor? “Sí, jugo amb les paraules pentagrama i gramàtica perquè vull lligar l’escriptura de les paraules i la de les notes musicals, explicar que s’han de fusionar a l’hora de compondre”, explica. Amb el procés de maduració personal –a punt de fer els 23 anys– també vol deixar enrere els gèneres. “Aquí no faig rap, ni trap, ni electrònica, sinó que tot és cent per cent el que em surt en cada moment”, explica. L’única cosa important en aquest disc “és la comunió entre les lletres i el so, la resta no importa, no hi ha gèneres, sols música”. Què el mou? La curiositat, la voluntat de no fer sempre el mateix, explica. De moment es mostra satisfet amb la rebuda dels temes: de l’últim que ha penjat ha tingut unes set mil reproduccions en pocs dies.
Amb l’edat (si als 23 es pot considerar tenir certa edat) el preocupen menys les qüestions socials a l’hora de compondre, diu, i s’ha centrat més en els processos personals. “Reflexions, vivències, m’ha sortit un grapat de temes més personals, més musicals.”
Té previst poder-lo presentar a Andorra i Barcelona. Més aviat de cara a l’estiu. I si ho aconsegueix, al directe a Andorra farà que l’acompanyi Jordi Augé, l’exteclista de Lexu’s i oncle seu. “Musicalment l’aprecio molt, fa coses increïbles que no han vist encara la llum, la gent el coneix només per haver estat a Lexu’s però no és res en comparació amb el que és capaç de fer”, assegura. Confia que algun dia les produccions orquestrals que compon i grava a l’estudi que manté –amb Oktuso a la vora, col·laborant-hi– un dia deixaran tothom bocabadat.