Reportatge
Peixos i horror còsmic
S’atansa la primavera i a l’arbre editorial li comencen a aparèixer els brots que l’ompliran de fulles per Sant Jordi. Entre els primerencs, ‘Círculos’, novel·la curta d’un autor pràcticament debutant, Àlex Puig Linares.
Peixos i horror còsmic
Puig –que amb aquest alter ego literari està sorprenent els companys al cos de policia andorrà– basa el relat en un misteri que durant força temps va engrescar els científics: al fons submarí de l’àrea propera a l’illa Amami-Oshima, al Japó, van aparèixer uns dibuixos circulars de dos metres de diàmetre aproximadament i ornamentats amb unes perfectes figures geomètriques. Això era pels volts de mitjan anys noranta. Una dècada i escaig més tard, el 2011, un grup de científics van publicar a la revista Nature la solució al misteri: un petit peix globus –una espècie diferent a la més coneguda– n’era l’autor; sembla que com a part del seu ritual d’aparellament.
Misteri resolt, doncs. Però al nostre policia escriptor la solució oficial no el va acabar de satisfer. “Un peix que sembla saber molt de matemàtiques”, diu amb escepticisme, perquè els curiosos cercles presenten tots el mateix diàmetre i es troben espaiats en lapses exactament iguals, tots a la mateixa distància de la platja. “Una disposició massa afinada per a un peix”, insisteix. Així que tot i que no discuteix que els científics tinguin raó, va preferir posar en marxa els seus engranatges cerebrals per proposar una explicació alternativa. “La imaginació sempre és més poderosa”, apunta. Sobretot si se li afegeix un pessic d’ambientació Lovecraft, el mag de l’horror còsmic. Així és com li va sortir Círculos, novel·la curta autoeditada de la qual avui precisament inicia la prevenda a Amazon.
La seva proposta per al misteri dels cercles submarins no és la que es podria esperar, protagonitzada per alienígenes ultraintel·ligents que arriben a la Terra per colonitzar els homes. Però sí que hi ha al relat criatures vingudes de l’espai exterior amb una càrrega de terror per als habitants del planeta. La influència de les lectures de Lovecraft és tan evident que Puig l’assumeix des del subtítol que apareix a la coberta del llibre. Però fins aquí podem revelar. La resta queda per als lectors.
Amb tot, Círculos no és l’única incursió de Puig al món editorial. Reedita un altre conte primerenc, Caronte, que va posar a la venda via Amazon, i està immers en la novel·la Síndrome de Aurora, que cosignarà amb David Cirici. En aquest cas, una idea que van cuinar després d’un viatge al Japó i que gira al voltant dels grans viatges per l’espai, en superar les barreres de la velocitat i el temps per arribar a galàxies tan llunyanes com la que els astrònoms acaben de descobrir. “De moment no hem aconseguit assolir la velocitat de la llum, ni plegar l’espai, ni tenim portals”, diu l’escriptor, però a poc a poc els autors de ciència-ficció “des dels temps de Jules Verne anem tenim la raó” i els avenços pronosticats venen, més o menys, a acomplir-se.
La formació científica de Puig li ve de la mà de la criminologia –n’és llicenciat–, a la qual s’afegeix la formació com a detectiu privat i els set anys d’experiència al cos de policia del país. I no, de moment no té previst dedicar-se a la novel·la negra, insisteix: “Això ja ho tinc a la feina del dia a dia i ja en tinc prou.” Tampoc és que ho descarti absolutament i per sempre. I, d’altra banda, l’experiència professional sempre acaba mostrant la poteta.
Com a escriptor té Elena Aranda i Ricard de la Casa com a mentors. “Ja més que professors són amics, per això dubto si les seves crítiques positives no són massa benevolents.” Al lector li correspon jutjar.