reportatge
Sola, 'perduta'... victoriosa
Com l’heroïna de ‘Manon Lescaut’, tot i que aquí era Violetta Valéry, Jonaina Salvador, se les ha empescat de nou per sortir-se’n, i malgrat les dificultats econòmiques i pals a les rodes d’índole diversa, sola i sovint ‘perduta’, va posar dempeus una ‘Traviata’ victoriosa.
Sola, 'perduta'... victoriosa
Ple ahir l’aforament de l’auditori Claror. I ple, o pràcticament, s’anuncia per avui, en vista del ritme de venda d’entrades. Dues jornades de satisfacció per a la impulsora d’Andorra Lírica i, amb l’associació, les temporades d’òpera al país, espectacles que aixeca a força de tenacitat –de vèncer l’oponent a força de cansar-lo, s’ha d’admetre–. El que anit va estrenar al recinte lauredià no va deixar traslluir la precarietat de mitjans. Minimalista, sí, però fets com que la música anés a càrrec exclusivament del piano –el búlgar establert a París Nikola Takov, també director musical del muntatge– no va desmerèixer en absolut la proposta. Amb una Salvador plenament imbuïda del drama del personatge i que es va créixer a mesura que la trama avançava: va posar tanta passió a l’Amami Alfredo que quasi fa caure Alain Damas, el tenor.
L’espectacle es va muntar amb una posada en escena minimalista, “volgudament sòbria”, explicava abans de l’estrena Salvador. Amb una idea al cap: que no tingués res a veure amb la proposta que els Amics de l’Òpera de Sabadell van presentar el 2008 en aquest mateix escenari. L’ambientació va ser concebuda per Àlex Aguilera, el director d’escena. Un home que Salvador havia qualificat de fitxatge de “luxe”: un director d’escena d’origen brasiler però que ha treballat habitualment al Palau de les Arts de València i que ara mateix munta un Don Giovanni a l’Òpera de Bilbao.
“Treballar amb Aguilera ha estat molt important, un privilegi, i no ens ha tractat en cap moment com amateurs.” Cosa d’agrair per tota l’experiència i bagatge que aporta però també, per les mateixes raons, els va obligar implicar-se a fons, especialment en el cas de Maria Soler, una de les més joves solistes que ahir (i avui novament) van sortir a l’escenari. Setze anys i assumint ja el paper d’Aninna, amb una veu ja bastant formada que va deparar una sorpresa als espectadors. La jove surt del cor femení dels Petits Cantors. Alguns membres de la formació infantil i la d’adults, el Cor de Cambra de les Valls d’Andorra, també van formar part de l’espectacle, sota la direcció de, per descomptat, Catherine Métayer.
En una nova aposta per aplegar el màxim de complicitats artístiques, també s’hi va implicar l’Esbart Laurèdia: van ballar la dansa zíngara del segon acte.