“Si vius amarat de bellesa al final la bellesa et transforma”

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) s’ha revestit de glamur, amb la mostra Coco Chanel i els seus amics. De fet, de glamur i d’art, perquè el que explora la mostra és la relació entre la dona que va suposar un revulsiu a la moda femenina (i de pas va influir en la vida de les dones) i l’ambient artístic del bulliciós París d’entreguerres, freqüentant els mateixos cercles que Picasso, Man Ray, els germans Giacometti, Josep Maria Sert o Apel·les Fenosa. Marisa Oropesa és la comissària de la mostra.

Chanel representa molt més que la roba?

Sí, és una icona de la moda però també va transformar la forma de viure i pensar de les dones: la moda de principi del segle passat era rococó, nouvelle vague, i ella trenca amb tot, amb la roba de la Belle Époque. Puja les faldilles i crea els pantalons per a les dones. Diuen que el negre era el seu color, però més que favorit, era una mena de venjança contra el color amb què anava vestida a l’orfenat. Volia que les dones burgeses pensessin com se sentia ella, sempre vestida de negre.

Però aquí no parlen de Chanel i de moda.

Sí, entrem en un vessant molt menys conegut: el contacte amb els seus amics, els grans artistes del moment. El principal, un dels més grans muralistes que ha donat Espanya, Sert. Ell i la seva dona, Misia, van ser fonamentals per a ella. Ells li van presentar Dalí, de qui es fa molt amiga. Després, Apel·les Fenosa, un gran escultor no tan reconegut com es mereix, va ser un dels amors de Chanel. El va conèixer a través de Jean Cocteau i Picasso. Es professen un gran amor, condensat en un any. Ella és una gran mecenes, una dona de gran generositat amb els artistes.

Influeixen en el seu treball?

Ella entra en cercles com el saló de Gertrude Stein i s’interessa pel cubisme, el surrealisme. El dadaisme li interessava menys. Però tot plegat li serveix per a les seves creacions. Cert, ella és més sòbria, però tot el que absorbeix li acaba sent útil per a les seves creacions, és lògic. Si vius amarat de bellesa al final la bellesa et va transformant, i això és el que li passa.

Què sabem de la relació entre ella i Picasso?

És un moment tan especial de l’art, tots interrelacionats, i aquesta ebullició era fantàstica: anaven d’un estudi a l’altre. Ella explica que l’admirava molt, que va devastar el segle, artísticament parlant –per això a la mostra hi ha cinc obres de Picasso sobre dones–.

Ella va fer amb la moda el mateix que Picasso amb la pintura, oi?

Exactament. Era una innovadora. Són dos monstres de la creació que sempre perduraran. Tot­hom sap qui és Picasso i qui és Coco Chanel.

Man Ray li va fer una fotografia icònica, que és aquí.

Va ser un dels grans, dels creadors amb majúscula, de la fotografia. Darrere la imatge hi ha molt més del que sembla, són fotografies molt artístiques. Però n’hi ha d’altres de fotògrafs molt coneguts, com François Collar, Cecil Beaton o André Keretsz. Tots fotògrafs de moda i alhora artístics. També hi ha escultures d’Apel·les Fenosa i dibuixos de Jean Cocteau.

I Giacometti.

Sí, ella va tenir un romanç amb un general de les SS i els francesos la van repudiar. Ella s’exilia a Suïssa, on es troba els germans Giacometti. Aquí, a la mostra, tenim una fantàstica làmpada de Mario i Alberto Giacometti, de qui va ser molt amiga en aquell període fosc que va viure a Suïssa. Després va tornar i va recuperar el seu lloc, a París.