Reportatge
Tot explorant Alícia
Van estrenar dimecres passat a la sala Atrium, de Barcelona. Menú Teatral és una companyia molt jove de la qual formen part els andorrans Núria Montes i Borís Cartes. I ‘Alícia’, la segona producció que aixequen, ocuparà tot el mes aquell escenari.
Tot explorant Alícia
La seva Alícia, la que van estrenar dimecres passat –“va anar molt bé, ens vam sentir molt ben acollits”, diu Montes–, està basada en el món de Lewis Carroll, és clar, però amb text de Pablo Ley i direcció de David Maqueda. Dues guies per a una companyia molt jove amb membres tot just acabats de sortir de l’Institut del Teatre però que ja està aconseguint imposar un segell a les seves produccions, com ja van començar a demostrar amb La pista (basada en Danzad, danzad, malditos): també estrenada a la sala Atrium va fer quasi mig centenar de bolos, inclòs el d’Andorra.
“Ley i Maqueda ens han ajudat moltíssim, igual que tot el personal de la sala, en realitat, que ens ha fet sentir a casa nostra”, explica l’actriu andorrana. Faran temporada fins al 31 d’aquest mes i l’endemà ja tenen signada una actuació a Canovelles, per on havien passat amb l’anterior proposta. I esperen, per descomptat, que aquest cop també podran presentar la producció a casa. “L’ambient teatral, cultural en general a Andorra, últimament té molt punch”, considera Montes. “Amb molts joves que tenen moltes ganes de fer coses, sempre hi ha alguna cita que et ve de gust per fer una escapadeta cap a casa, sigui l’Ull Nu o veure Fred”, hi afegeix. Ells també –parla per ella i pel més jove dels Cartes– volen participar en aquesta eclosió “i empènyer la cultura a casa nostra, expandir-la, obrir noves fronteres”.
Pas a pas. Aquests dies tenen un espectacle per tirar endavant, un muntatge que incideix en el vessant més oníric de l’obra de Carroll, una proposta per adults amb un text, el de Ley, que es passeja per la psique de la protagonista.
“Nosaltres som actors de text, però ens interessa molt la part més disciplinària dels espectacles, ens agrada explorar: si a La pista ballàvem, aquí explorem el món dels objectes, de les ombres”, relata Montes. A l’anterior la coreògrafa Amanda Rubio els va obrir la porta de la dansa; en aquest espectacle és Maqueda qui els ha guiat pel teatre visual, d’objectes.
Menú Teatral es va formar com la iniciativa “d’un grup d’amics que volíem experimentar nous codis i noves formes, i cadascun de nosaltres compartir l’imaginari propi amb la resta”. Són, insisteix Montes, “aventurers, no ens fa por tirar-nos a la piscina ni aixecar el telèfon”.
Amb tot, admet, posar dempeus aquesta segona proposta els suposava certes pors: “Sobretot per les nostres inseguretats, especialment la d’assolir el nivell del bon regust que havíem deixat amb La pista.” Passada l’estrena estan convençuts d’haver-ho aconseguit.
I aixecar el telèfon, diu: un cop preparat el muntatge els ho van oferir a Atrium i la resposta, ja es veu, va ser positiva. Després hi ha la part econòmica: la primera obra van tirar de Verkami; en aquesta, del calaix fet amb l’anterior.