reportatge
Samba des de Sant Julià
Naiara Hernández és una laurediana que prepara el salt per fer les Amèriques. Musicalment parlant, de la mà del productor Dídac Camúñez, que ha posat les eines per enregistrar un àlbum ple de ritme. Inclosos els del mític ‘Cachete con cachete’, que versiona.
Samba des de Sant Julià
La Naiara (Sant Julià de Lòria, 1989) tenia més o menys traçada la vida: va estudiar Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra, tot i que els últims anys les vicissituds laborals l’han portat pel camí del màrqueting. Però la música, una afició que l’ha acompanyat des de ben petita, comença a perfilar-se en l’horitzó. S’hi veu com a professional? “Fem les coses i a veure cap on ens porten, però sens dubte que ho donem tot i esperem que vagi al més lluny possible”, diu la cantant novell, que de totes maneres confessa que està vivint una realitat inesperada, una experiència que, arribi on arribi, gaudirà a fons.
Hernández s’ho agafa amb il·lusió i amb humor: un dels temes que integraran el futur àlbum (encara sense batejar) és una versió del Cachete con cachete, pechito con pechito, però ara amb ritmes fusionats de cúmbia i samba. “Aquesta ens ha quedat molt bé, em va agradar molt gravar-la i em vaig divertir molt; no sé com la rebrà la gent, però crec que n’hem fet una molt bona versió”, diu.
Dels temes enregistrats, la major part estan escrits per Camúñez mateix, però encara hi ha una altra versió: El baile de la cocotera, que potser en aquesta banda de l’Atlàntic ens deixa freds però que pels països d’Amèrica Llatina va ser un autèntic hit de les pistes de ball. Una elecció que no és gens casual: l’objectiu del disc de presentació de Naiara Hernández és principalment, explica el productor, el mercat de l’altra banda de l’oceà. Les previsions, comercialitzar-lo a través de les plataformes de venda digital (iTunes, Amazon, etcètera), i lluitar per aconseguir difusió en aquells països: per això compten amb el suport d’un equip on Camúñez va enrolar Tiago Alcántara, un home natural d’Arrecife que abans de traslladar-se a Europa i recalar a Andorra havia treballat en la indústria discogràfica de l’altra vora de l’Atlàntic.
“Penso que és una proposta atractiva, perquè la Naiara suma no sols una bona veu, sinó també una bona imatge”, considera el productor. Aquesta confluència de bona planta i qualitats vocals van ser les que el van decidir a plantejar la proposta a la vocalista, malgrat ser una debutant en el món de la cançó: va ensopegar amb ella cantant en un karaoke de la capital i va pensar que allà hi havia material.
La cantant havia estat vocalista d’una formació de pop del país, Kaktus, que havia fet alguns directes amb versions i alguns temes propis. Després es van dissoldre. A la formació universitària, la laurediana hi afegeix certa preparació musical: va passar per les aules de l’institut de música d’Andorra la Vella, on va fer piano. En qüestions d’interpretació vocal ha seguit sobretot els consells del seu productor, explica. “Al conservatori vaig adquirir una base musical, però no vaig fer cant; en aquesta part ha estat en Dídac qui m’ha ajudat.”
Aquest intent d’assalt al mercat musical li ha canviat “els esquemes de vida, sens dubte, però ja fa temps que el món de l’ensenyament havia quedat de costat”, reconeix.
L’àlbum, que encara s’està cuinant i sortirà cap a l’estiu, anirà acompanyat amb videoclips, com és de rigor. El primer l’enregistrarà en directe (si més no, algunes parts). Dijous vinent el públic està convidat a la gravació que es farà, aquella nit, al local El teu espai, a la plaça Guillemó de la capital.