Límits trenca límits

La veterana editorial –fundada fa més de dues dècades per Maria Àngels Vilana i David Zabala, que van passar el testimoni fa un parell d’anys a Marc Miró i Miquel Clua– ha mantingut com a principal senya d’identitat al llarg del temps l’aposta per traduir autors de qualitat però que no són necessàriament els més populars. O, si més no, títols menys coneguts. En aquesta línia se situen els dos volums de Rainer & Lou, que recull la relació epistolar entre Rainer Maria Rilke i la seva amant i primera lectora dels textos del poeta, Lou-Andreas Salomé. En aquesta línia s’instal·la també la tercera proposta del nou tàndem d’editors: Miró i Clua presentaran per Sant Jordi Seahorse, novel·la de Janice Pariat. Però amb una pinzellada que anuncia ja la nova etapa que ve, perquè a l’hora d’encarregar la traducció es van adreçar a una ploma del país, la de David Gálvez (ja havia traduït Rudyard S. Kipling per a Males Herbes, editorial que també l’ha publicat a ell). “En aquesta nova etapa Límits vol impulsar la col·laboració amb gent del país” en tots els processos de confecció d’un llibre, explica Miró. Després vindrà la publicació d’autors locals. El primer, ja programat, tot i que el nom se’l reserven. Preservant la qualitat al nivell de l’oferta fins ara: “Com que som una nanoeditorial l’únic que ens pot distingir és la màxima qualitat literària i oferir un embolcall a l’alçada”, argumenta Miró. Així que a l’hora de buscar un narrador per publicar entre les signatures del país “crec que hem trobat el que buscàvem i el llistó no baixarà”. N’estan convençuts, “perquè el que no volem és jugar-nos el prestigi, el nom”. Nom que és encara una incògnita. Si tot va segons els terminis marcats, es revelarà a la tardor, per a la Setmana del llibre en català.

Tornant al títol que sí que es coneix, Seahorse és una narració que van triar “per la força de l’estil, la veu poètica del relat”, indica Miró. És la història d’un abandó amorós, la peripècia interior que provoca la pèrdua. Un fil argumental prou universal per fer-los prémer l’accelerador i mirar que el títol estigui llest per Sant Jordi. “És cert que normalment no som gaire santjordinencs, que els nostres títols són atemporals, però en aquest cas creiem que serà un bon llibre també per regalar”, indica l’editor.

La traducció, un procés que han seguit amb Gálvez, ha tingut les seves dificultats, superades “un cop vam vèncer la reticència a superar la literalitat”. I amb suport quan va caldre de la mateixa autora.