Reportatge
Owens, heroi de pel·lícula
Un documental reconstrueix la peripècia d'un aviador nord-americà mort el 1943 al pic de Montmantell
Owens, heroi de pel·lícula
La carta va ser enviada pel tinent Hoover al senyor Plaskett, pare del sergent William Plaskett, qui es va deixar la vida a les muntanyes d’Arinsal al costat del tinent Harold Bailey i el sergent Francis Bud Owens, tres morts que quedarien enterrats fins que la primavera del 1944 una patrulla andorrana els va descobrir. “ Vaig reunir el vostre fill i els dos altres nois, que anàvem endarrerits a la muntanya”, continua la missiva, que relata els fets: “Em vaig quedar darrere una estona amb ells, els vaig parlar, els vaig dir allò què pensava que seria millor per a ells sabent que no els seria de gran ajuda, i després vaig haver de marxar per atrapar la resta del grup... Vaig acabar els darrers quilòmetres arrossegant-me per terra.” La pèrdua el va obsessionar al llarg del temps: “Cada dia de la meva vida he pregat i esperat que algun dia apareguessin, tot i saber que no podria ser.”
La carta forma part de la documentació, encara inèdita, que l’investigador Claude Benet exposarà el 6 de maig vinent al teatre massanenc de les Fontetes. Vindrà a completar la projecció del documental Preserving a Legacy: In The Footsteps de Bud Owen, que reconstrueix la peripècia d’un d’aquells joves. El documental, signat pel belga Geert van den Bogaert, un estudiós especialitzat en els camps de batalla de Normandia, és en si mateix el fruit d’una aventura: Van den Bogaert va guiar, l’estiu del 2015, un grup de familiars d’Owens pels mateixos indrets que el noi havia trepitjat just abans de deixar-hi la vida.
Projectil alemany
Owens tenia només 21 anys quan va morir. L’avió en què es dirigia a Le Mans va rebre l’impacte d’un projectil alemany i tota la tripulació va haver de saltar en paracaigudes. Owens, abans de llançar-se, es va ocupar del company radiofonista, que s’havia quedat sense oxigen: li va posar la màscara i el paracaigudes i el va empènyer fora de la nau. En arribar a terra es va trobar sol, al bell mig del camp francès. Amb un primer cop de sort, va ser rescatat per la resistència, que el va encaminar cap als Pirineus perquè pogués tornar a territori controlat pels aliats. Va caminar fins al port del Rat, ajudant un company en pitjors condicions tot i ser al límit de les seves forces. Al final, com relata la carta rescatada per Benet, van quedar endarrerits. Quan els van tornar a buscar, unes hores més tard, ja no hi eren.
La peripècia no acaba aquí: la família no va tenir gaires notícies de com havia mort més enllà de la notificació oficial. De fet, havien estat enterrats al cementiri vell d’Arinsal. Fins que el 1951 l’exèrcit els va recuperar i traslladar a un cementiri militar nord-americà a Bèlgica. Va ser Warren Carrah, fill del copilot amb qui viatjava cap a Le Mans qui, el 2006, va acabar de narrar la història a la família.
I una part de la família –Colleen Brennan i Hayley Hulbert, neboda i neboda-neta del sergent– es van enrolar fa dos estius en la caminada que Van den Bogaert va guiar seguint el mateix camí fet pel jove pilot. Brennan, que en aquell moment tenia 63 anys, no va passar pel lloc exacte de la mort, però confessava una intensa emoció. La comitiva havia estat rebuda pel cònsol massanenc, David Baró. Tot, ara, ha quedat plasmat en una pel·lícula.