patrimoni
Gelabert admet que no saben si la destral de Juberri és “real o falsa”
La ministra argumenta que va autoritzar la compra tot i els dubtes sobre l’autenticitat perquè “el preu no era exorbitant”
Gelabert admet que no saben si la destral de Juberri és “real o falsa”
La ministra de Cultura, Olga Gelabert, admet que “no se sap si és real o falsa” la peça, una destral suposadament neolítica i suposadament procedent del jaciment arqueològic de Juberri que Patrimoni va adquirir en una pàgina de subhastes d’internet. La titular del departament va argumentar –com ja havia fet l’arqueòleg del servei de Govern, Abel Fortó, en declaracions al Diari– la decisió apuntant a l’obligació legal que té el ministeri d’intentar recuperar els elements que puguin formar part del patrimoni nacional i això, va insistir, “és el que s’ha fet en aquest cas”.
Gelabert va puntualitzar que va autoritzar la compra perquè el preu no era “exorbitant”: 45 euros, als quals s’han de sumar algunes despeses, però tot plegat no en suma ni 50, de fet. “I els tècnics del departament d’arqueologia em van fer la demanda [de compra] matisant que no podien saber si realment provenia del jaciment de Juberri.” Per tenir la seguretat que la peça és efectivament una destral neolítica sortida de Juberri i no un còdol de riu ben polit “haurem d’esperar que arribi”.
Sobre el destí de la peça, un cop verificada l’autenticitat, la ministra va explicar que “de moment es quedarà guardada amb les altres restes que tenim del jaciment de Juberri”. De cara al futur, com ja havien avançat en altres ocasions, la intenció dels responsables de Cultura és que el material arqueològic sigui exposat a la vista del públic, “en algun dipòsit que sigui visitable”. Tot i que aquesta idea no es materialitzarà fins que els serveis de Cultura no s’hagin traslladat a l’hotel Rosaleda, a Encamp.
Poc convincent
L’arqueòleg andorrà Gerard Remolins no acaba de trobar de tot convincents les explicacions de la ministra, sinó que hi veu molts “dubtes raonables”. És, considera, “un procés que sembla surrealista en si mateix, perquè normalment s’hauria d’haver validat la peça abans de comprar-la”. Encara més, apunta que serà considerablement difícil certificar la validesa simplement amb la peça en si, i a primer cop d’ull, “jo proposaria un experiment, que és posar totes les destrals de Juberri al costat d’aquesta i es veurà com canta”.
L’ordre lògic de l’adquisició hauria estat posar-se en contacte amb el venedor, verificar qui és, “perquè encara que finalment es demostri que la destral és autentica, com és que la té aquest venedor? Quina és la seva història, com es va sostreure, d’on prové de Juberri?” Així que la pregunta realment interessant a plantejar a la ministra, considera, és qui és el venedor i quina és la seva reputació per haver confiat a cegues a l’hora de fer-ne la compra. “I no entenc l’argument de les presses, perquè un organisme públic té eines per demanar que la peça surti del circuit i poder valorar-la.”
El debat, considera l’arqueòleg independent, no es pot obviar perquè la peça tingui un preu baix: “no es pot tirar pel dret i si no val llençar-la al riu, perquè això trasllada una imatge de Cultura d’anar a salto de mata”.
Similars arguments va aportar al Diari un altre arqueòleg independent consultat. Qui recorda que no sols hi ha el problema de si l’objecte és autèntic o fals, sinó que en general “no sembla la millor opció perquè fomenta una mica l’espoli i les vendes fraudulentes”. Tot i que, matisa, entén el posicionament del Govern en voler repatriar patrimoni dispers. “Finalment, és un debat molt complicat: què és bo, què és dolent i com hem d’actuar en cada cas.”