Reportatge
El rostre anònim del Che
Espais urbans i art. Ordino s’enganxa a la fórmula amb iniciatives comunals –els Jardins d’Art, la dansa al carrer que proposa la jove ballarina Emma Riba– i privades: el tercer Kunstank surt al pas en ple camí escolar, amb el debutant Domènec Montané.
El rostre anònim del Che
l camí escolar de Prat de Call havia format part de l’imaginari infantil de Montané (Ordino, 1996), que ara, com a artista novell, ha aconseguit apoderar-se de l’espai, amb la instal·lació pictòrica Transire, la triple proposta que voreja l’art urbà, visitable entre dijous i diumenge vinents. Al complet, perquè una de les composicions es quedarà de manera permanent a l’espai, cedida per l’artista.
El famós retrat de Mao serialitzat per Mao (un dels quals acaba de vendre’s per onze milions d’euros en una subhasta a Hong Kong) inspira la tècnica del mural de grans dimensions de Montané que quedarà al passatge (casualment, per cert, un espai arquitectònic concebut pel seu pare). També hi ha personatge històric. O no. Perquè el rostre que es multiplica no és la icònica imatge del Che Guevara, sinó la cara d’Ernesto Rafael, l’estudiant de l’època prerevolucionària desproveït dels trets que va immortalitzar Alberto Korda. “Quan se li treuen els atributs, ja no és el personatge”, apunta Montané, que inclou la composició en una reflexió pictòrica sobre la immersió en l’oceà d’imatges que viu l’home actual.
Tres propostes, tres jocs pictòrics. També Donald Trump, en una fotografia treta d’Instagram, serveix de punt de partida per al mural adjacent. Aquí el jove artista aplica un filtre, a la manera dels que proposen els tractaments d’imatge digitals, però amb pintura: la figura original –Trump sostenint el seu fill acabat de néixer– ja queda irreconeixible i suggereix altres opcions de l’imaginari col·lectiu: potser una mare de déu amb el nen?
Montané conclou el tríptic deixant-se anar, experimentant amb tècniques i motius. “És la meva resposta als que diuen que avui ja no es pot pintar perquè amb les possibilitats de la imatge multimèdia ja no té sentit”, argumenta, una manera de portar la contrària als mateixos docents de la Universitat de Tolosa Jean Jaurès 2 on s’ha format. Ell, al contrari, es proposa incorporar tècniques i conceptes externs a la pintura i remasteritzar les obres (com la del Che), fer-ne remixos amb els llenços fets per al Kunstank.
El Kunstank és una iniciativa empresa per Elena Sánchez, per dur les arts plàstiques a espais que en principi els són aliens. Amb Montané comissaria la tercera proposta, després de la de Joan Xandri a Casa Masover i Jordi Casamajor, a Sant Martí de la Cortinada. Una iniciativa que comparteix trets amb els Jardins d’art (oberta la convocatòria, de cara al setembre) i amb la ruta escènica pels espais emblemàtics d’Ordino que pretén posar en marxa Riba amb el suport del comú, de cara a l’estiu. Dansa contemporània en peces de petit format (ballarina i músic). “Es tracta d’habitar l’espai amb la dansa, de traduir amb el moviment aquesta arquitectura tradicional de l’Andorra antiga”, proposa Riba.