Patrimoni
El 'mapping' farà lluir de nou els frescos a Santa Coloma enguany
La intenció del ministeri és que el projecte, per al qual hi ha uns 90.000 euros pressupostats aquest exercici, es materialitzi en el termini més curt
El 'mapping' farà lluir de nou els frescos a Santa Coloma enguany
Els de debò, els físics, estaran a pocs centenars de metres, en l’edifici aixecat per contenir-los, però els frescos romànics de Santa Coloma tornaran a lluir a l’interior de l’església. Això sí, virtualment, és a dir, mitjançant la tècnica del mapping. Una pretensió que el ministeri de Cultura ja havia anunciat i per a la qual el pressupost d’enguany preveu una partida d’aproximadament 90.000 euros. De fet, assegura la titular del departament, Olga Gelabert, la seva intenció és que la idea ja estigui materialitzada enguany. Tot dependrà dels terminis administratius, però. Començant per la convocatòria del concurs –de caràcter internacional–, que haurà de passar pel consell de ministres, i la redacció del plec de bases. Després, els tempos necessaris per a l’adjudicació i execució del projecte. Potser es podria alentir fins al 2018, admet la ministra, però el desig és que estiguin llestos aquest mateix exercici.
De moment, Gelabert, amb la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, es van desplaçar a la Vall de Boí per contemplar in situ el que seria el model en què basar-se: el mapping a l’església de Sant Climent de Taüll. Una visió que ha deixat plenament convençuda la ministra. “Ho vaig trobar espectacular, fa la impressió que els frescos són allà.” Tot i que les solucions tècniques adients a les dimensions de l’església, va dir, les haurà de proposar l’empresa adjudicatària.
Acompanyant la ministra i la cònsol es va desplaçar fins a Boí l’historiador i assessor cultural del comú Albert Villaró. “El mapping és l’últim crit en matèria de recreació d’espais pictòric i el de Taüll n’és la referència europea”, va indicar. Referent tant per l’execució tècnica com pel guionatge de l’audiovisual: el mapping pot ser una imatge fixa que reprodueix les pintures o bé una projecció dinàmica, acompanyada de so. En el cas dels de la vall lleidatana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, la projecció aprofita per fer una reconstrucció de com era tota la capçalera de l’església pintada però també mostra el procés de creació dels murals: en quin ordre s’aplicaven els colors i com anaven sorgint les figures. “Hi ha una important recerca iconogràfica al darrere, igual que aprofiten les restes de pintura que hi queden per oferir una visió esplèndida, interessantíssima”, diu Villaró. Recorda que és “una solució mot poc invasiva, respectuosa, integrada”, que permet que sigui aplicable a molts llocs. I a banda té aquesta part molt didàctica. “És impossible anar a Taüll i no quedar emocionat”, va concloure.
GELABERT ADMET PRECIPITACIÓ EN LA COMJPRA DE LA DESTRAL NEOLÍTICA
La propera vegada, si l’ocasió s’escau, el procediment serà diferent i més curós, explica la ministra Olga Gelabert, admetent que el procés de compra d’una suposada destral neolítica procedent de Juberri va estar marcat per la precipitació. Tot i que, matisa, no hi ha cap previsió de compra de les noves peces que han anat apareixent a la venda al mateix portal de subhastes per internet (descrites com una destral votiva de Juberri una d’elles i com a procedent d’una col·lecció andorrana l’altra). No ha rebut cap demanda dels tècnics del departament en aquest sentit i ni tan sols, explica, han arribat a veure aquests anuncis.
Assumeix que la compra de la primera destral va ser precipitada i recorda que el preu no era prohibitiu: no arriba als 50 euros. “La propera vegada ens desplaçarem i vigilarem més el procediment.” En cas que hagi estat una venda fraudulenta, adverteix, miraran de quina manera actuaran contra el venedor.