Escac i mort

Però si en aquell Fité, pirinenc nascut a Coll de Nargó, conreava la novel·la històrica, aquí s’apunta al gènere negre, és a dir, trama policíaca però que va més enllà de les històries de lladres i serenos per fer un esbós social. S’endinsa, dèiem, en l’àmbit universitari i les lluites que hi ha entre aquells que busquen pujar en l’escalafó. I ofereix una panoràmica sobre aquell Pirineu que als anys seixanta estava deprimit i a punt de quedar despoblat. A banda, la Barcelona de l’Eixample, un lloc tan racional que ningú s’imagina que s’hi pugui produir un crim, proposa l’autor. Escenaris tots ells ben dibuixats. El pàrquing on es produeix el desenllaç –a l’americana, amb una punta d’acció, diu– és un lloc perfectament real, situat en la confluència de Rambla de Catalu-nya amb Consell de Cent.

I si bé Fité assegura no haver-ho patit a les seves carns, aquestes lluites de poder en terreny acadèmic –“enfrontaments gairebé bèl·lics”– sí les va poder observar de prop: va ser durant un temps professor de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. “Vaig tenir una situació privilegiada perquè no formava part de l’estructura burocràtica, però em donava un punt d’observació perfecte”.

Tres morts i un llibre de versos

La trama s’inicia quan tres docents, membres d’un tribunal que havia d’atorgar una plaça, moren assassinats. El candidat és, òbvia dir-ho, el sospitós preferent. Però les coses s’emboliquen. Sobretot perquè l’autor dels crims és un tipus rebuscat que comença a enviar missatges críptics on reprodueix versos d’un antic poema valencià del segle XV, Escacs d’amor. És aquí on llueix més el vessant de professor de literatura de Fité, perquè la novel·la aprofita la trama policial per donar difusió a aquesta obra, un poema de 500 versos absolutament real tot i que pràcticament inèdit: només Ramon Miquel i Planas, el mateix bibliòfil que va recuperar les Homilies d’Organyà, en va publicar un extracte, en una revista especialitzada. Fité mostra la seva admiració per aquest text: el primer, diu, on apareixen reflectides les regles dels escacs moderns, que es van desglossant en una partida que és, al temps, l’al·legoria d’una relació entre dos amants. Seixanta-quatre jugades que a la novel·la hauran de desplegar sobre el mapa d’una ciutat, Barcelona, convertida en immens tauler d’escacs.

També el Pirineu, dèiem, està molt present al relat: d’aquestes comarques surten els dos personatges, un ex-guàrdia civil i un mosso d’esquadra. El primer, un veterà que s’havia vist involucrat en el contraban. “Però no ofereixo una visió negativa del Pirineu, al contrari, parlo de lluitar i de tirar endavant”.

ANEM REEDITA "PASSAPORT SENSE NOM", LA SÈRIE D'ANTONI MORELL

En espera de l’autobiografia que Antoni Morell promet des de ja fa temps –La casa de la memòria es dirà, previsiblement–, aquest Sant Jordi l’escriptor tornarà a la palestra amb una reedició, la de la sèrie Passaport sense nom, reguitzell de retrats literaris que va publicar a la revista Andor­ra 7. Edita Anem, el segell que dirigeix Josep Dallerès, en un volum al qual Morell hi ha afegit nous protagonistes.

El volum es presentarà dimarts al vespre (19.30 hores) a l’auditori de Les Fontetes. Amb presència de l’editor i Marc Forné, que dirigia la publicació on van aparèixer originalment.

Morell, que fa pocs mesos cedia el seu fons bibliogràfic a la biblioteca comunal massanenca, va explicar en aquell moment que no sols treballa en les memòries, sinó també en una novel·la amb temàtica d’actualitat.