Propietat intel·lectual
L'Sdadv aconsegueix que tota l'hostaleria pagui els drets d'autor
La societat de gestió diu que tan sols ha trobat algun cas aïllat i justificat en què no s’ha abonat la factura per l’ús de contingut audiovisual
La Societat de Gestió de Drets d’Autors i Drets Veïns (Sdadv) ha aconseguit que pràcticament el cent per cent dels negocis del sector de l’hostaleria –hotels, restaurants, bars i cafeteries– abonin la factura per l’ús de material audiovisual, és a dir, pels televisors que tenen als establiments. Només hi ha pendents factures en “casos molt aïllats i per situacions personals concretes, molt específiques”, va explicar al Diari l’actual coordinadora de l’ens, Anna Ubach, qui agafa el relleu de l’anterior directora, Cristina Puigcercós. Així, els 643 usuaris que estan pagant la factura, segons les dades que va facilitar el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, es corresponen amb quasi la totalitat dels negocis als quals va ser enviada. No sembla que calgui que l’Sdadv hagi d’enviar més cartes comminatòries als negocis inicialment reticents a pagar, considera Ubach. Fins i tot, “hem assolit el punt que qui obre un negoci ens truca per demanar-nos informació”.
Així, l’Sdadv va facturar un total de 364.947 euros durant el passat exercici, segons les dades aportades per Camp en resposta a una pregunta del conseller liberal Carles Naudi. Això pel que fa exclusivament a l’ús de material audiovisual. Al llarg d’aquest exercici l’ens té previst començar a facturar els drets musicals, va confirmar Camp. No obstant això, les negociacions sobre les tarifes pràcticament ni han estat encetades, segons explica el nou president de la Unió Hotelera, Manel Ara. El relleu al capdavant d’aquesta agrupació, afegit al canvi de persona que du a terme les converses per part de l’Sdadv (que també va canviar de president: el productor musical i cantant Dídac Camúñez va substituir l’artista plàstica i comissària Joana Baygual), va deixar les negociacions estancades. Hi ha una graella de preus que l’Sdadv va aprovar –consultable a la seva pàgina web–, però Ubach recorda que, com en el cas de les televisions, no seran els que finalment s’apliquin. De moment, però, encara no han posat cap xifra sobre la taula.
També estan aturades les converses amb els comuns. Amb les administracions locals l’Sdadv havia arribat a un preacord pel que fa a la factura que hauran d’abonar i que preveu el pagament d’un 4,2 per cent per cada espectacle que organitzin (quantitat a abonar sobre la recaptació o, si és gratuït, el cost). No obstant això, Ubach explica que s’està revisant.
Un altre dels fronts oberts per a l’Sdadv seria el de la batalla de les ràdios privades. També els representants de l’URPA, l’entitat que les aplega, van mantenir dies passats una “reunió de predisposició”. Havia estat un dels sectors més, per així dir-ho, bel·ligerants, adreçant-se als grups parlamentaris, d’una banda, i al ministre Camp, de l’altra, en aquest cas per demanar-li aclariment sobre diversos punts. “No és que ens neguem a pagar, però volem saber què i per què paguem”, van precisar fonts de l’URPA. Amb una resposta de Camp amb clarobscurs, és a dir, qüestions ben aclarides i d’altres que no tant, puntualitzen, es mostren oberts a la negociació. Però de moment, parlar de diners encara és lluny.