Esdeveniments
La Massana Còmic per al retrobament
La Massana Còmic per al retrobament
La Massana Còmic és punt de retrobament. D’abraçades entre dibuixants i dibuixants. De trobada entre els dibuixants i els lectors, entre els lectors i la seva nostàlgia: “Yo quiero un TBO, si no me lo compras, lloro y pataleo”, es llegeix al cartell de l’exposició dedicada a l’emblemàtica revista. També es troba el lector amb el seu estat anímic: “Yo creo que después de esta vida me tomaré dos o tres de excedencia”, diu Emilia a Mauricio en una vinyeta de Manel Fontdevila. També hi ha artistes per a qui el saló és lloc de retrobar-se amb el passat: Ricardo Muñoz va créixer a Andorra i aquí torna de nou, a veure’s amb els amics d’infància. O de tornar a veure tant antics alumnes com ídols de joventut, com per a l’escriptor i docent Txema Díaz-Torrent (ve amb el llibre Torna’m la cua, amb Xavi Casals), encantat de veure Jan pul·lulant per les exposicions. L’emblemàtic dibuixant de Superlópez rarament es deixa perdre la cita massanenca, com a convidat o no.
La Massana Còmic va inaugurar la vint-i-unena edició ahir al vespre (horari retardat per deferència amb el Martí i Pol de poesia, per no coincidir). El cònsol, David Baró, presentava una nova etapa, amb escenografia renovada, de la cita que “ja forma part de l’ADN de la parròquia” i lloava la “il·lusió, no us podeu imaginar quina”, amb què la gent de l’associació de comiqueros prepara cada nova edició. Joan Pieras, el president de l’Arca, va prometre seguir deu anys més capitanejant el vaixell, com a mínim.
Autors de referència i novells
Enguany, nova nòmina d’autors de referència en el novè art, barrejada amb il·lustradors que s’obren camí. I per primer cop, molt d’espai per als creadors del país: Carol Garrido, els esmentats Casals i Díaz-Torrent o l’escriptor David Arrabal. Exultant perquè acaba d’aconseguir els diners (micromecenatge) per treure endavant una antologia de relats, amb autors de casa, que recaptarà fons per al tractament i recerca de l’Alzheimer. Però aquest era sols un motiu de satisfacció: el principal, ser un dels autors del saló. “Quan vaig arribar a Andorra per primer cop vaig flipar en veure la gent que hi venia, i avui soc aquí, em fa molta il·lusió”.
A banda dels dibuixants, la cita compta amb experts en el mitjà. Enguany, Jordi Manzanares, que avui (18 hores) ofereix una xerrada sobre la centenària revista TBO. “Ha estat la de més llarga trajectòria de totes, del 1917 al 1998, i la més popular: l’any 1956 va vendre la xifra rècord de 350.000 exemplars”, va recordar. Bé, de fet va tenir tanta popularitat que va acabar donant nom al propi mitjà. Una revista per la qual van passar els millors dibuixants, de Coll a Castanys, i que forma part de la memòria col·lectiva de més d’una generació. Al final, va recordar, va entrar en decadència: un humor molt blanc i repetitiu que va facilitar a d’altres passar-li pel davant. Això no treu, va puntualitzar, que tingui “un lloc d’honor”.
Una altra de les exposicions centrals de l’edició és la de Joan Mundet, autor també del cartell d’enguany. La torre del paisatge al fons, va aclarir, és la de l’església massanenca: havia generat alguns dubtes.
Mundet és un altre dels dibuixants ja amb recorregut a la cita massanenca. “M’agrada venir, perquè no és com a Barcelona, amb un munt de gent corrent amunt i avall”. Enguany ve amb originals del personatge que dibuixa actualment, Capablanca, un bandoler que ja havia començat a dibuixar, matisa, abans d’enfrontar-se a les il·lustracions de l’Alatriste de Pérez Reverte. I que se situa en un àmbit molt diferent al d’altres llibres: també va il·lustrar una novel·la gràfica sobre els atemptats de l’11-M. Al principi, quan els guionistes ho proposaven, les associacions de víctimes es mostraven escèptiques; finalment se’l van fer seu. Ara, per canviar de registre, estudia començar un western.
L’esmentat Fontdevila, exdirector d’El Jueves; Àlex Fuentes i Damián Campanario, Juan Luis Landa (autor de Jazz Maynard) o Raule són altres autors dels presents en aquesta edició.