Reportatge
Persefone, a la conquesta
Dormir quan i com poden, saltar de país en país, sense gaire temps per fer turisme, la veritat. Persefone està immersa en una nova gira europea on comprova nit rere nit que la banda andorrana “té un espai en la complicada escena de metal europeu”.
Persefone, a la conquesta
No és la primera gira que completen, però sí la primera que ja no són els teloners. Tot un repte, manifestaven abans de partir a recórrer Europa de sud a nord: van començar a Barcelona, a l’emblemàtica Razzmatazz, i acabaran a Suècia. Amb el cinquè disc sota el braç, Aathma, tot just acabat de sortir del forn.
D’escenari en escenari, troben alguns minuts per enviar les seves impressions sobre els concerts i l’aventura que és cada nova gira. Després de set concerts i cinc països, van iniciar aquesta setmana en un Londres ennuvolat: a la nit van tocar a la mítica sala Underworld, a Camden Town, “cansats ja dels llargs trajectes i la convivència en un estret autobús”, diu Miguel Espinosa. “És el primer cop que fem una gira per Europa en què la gent ve a veure’ns a nosaltres, i per tant intentem fer un xou millor i més llarg.” Les nits els deparen moments emocionants: “Avui ens ha vingut a veure un noi de Chicago i un parell de Romania, això ens fa sentir estranys perquè sabem qui som i d’on venim però d’alguna manera ens fan sentir com aquells grans músics que nosaltres admirem.” La sensació constant és que Persefone creix.
Entre les trobades inesperades, un altre andorrà perdut pel món: Jordi Botey, també músic i tècnic de so (que ha treballat per a Persefone), se’ls va aparèixer a París. “Ell, que ens ha vist créixer, passar de no ser ningú a aplegar dues-centes persones a París.” Els fa de guia per la nit parisenca i els infon ànims per assaltar Londres, les (impronunciables) ciutats holandeses de Hoofdoorp i Nijmegen i les alemanyes d’Essen i Hamburg, per marxar cap a Copenhaguen i Estocolm.
De Londres al continent, una travessia a la qual ja s’estan acostumant, gira rere gira: creuar el canal de la Mànega “podria ser agradable si no fos perquè són les tres del matí” i han d’aguantar mig endormiscats al bar del vaixell perquè està prohibit que es quedin a l’autobús. A la nit, a Essen els espera un dels escenaris més grans de la gira: vuit metres d’escenari i un logotip gegantí de la banda al darrere. Cares familiars ja, perquè és el tercer cop que hi toquen.
A Holanda, “que té algunes de les millors sales d’Europa”, grata sorpresa: a causa de la producció que porten i de la quantitat d’entrades venudes els han traslladat a un local més gran. “Aquesta nit tenim teló, que obre al primer cop de taikos per mostrar una escenografia cuidada, un escenari on ens sentim molt còmodes i un so increïblement bo.” Amb la confiança que generen les circumstàncies, “Marc aconsegueix que el públic reaccioni en dos cançons i es torni boig cap al final”.