reportatge
Franqueig a la nostàlgia
És probable que les generacions més joves, les netament digitals, no hagin gaudit mai el plaer de rebre una carta, amb la doble il·lusió del contingut i el segell: potser un nou exemplar per a la col·lecció. Una afició, la filatèlia, que va camí d’extingir-se.
Franqueig a la nostàlgia
De moment, resisteixen entitats com Philandorre, que enguany arriba al quarantè aniversari. Un esforçat grup de veterans –francesos sobretot, però també d’altres nacionalitats– interessats pels segells andorrans i que durant anys i anys han estat “els nostres millors ambaixadors, uns autèntics apassionats del país i grans coneixedors de la història, les institucions, el paisatge, la flora, la fauna i el patrimoni”. Fins a l’extrem: un dels segells previstos per enguany recupera l’anecdòtic lligam entre Miró i el país, a través d’un gravat que va fer amb motiu del 400 aniversari de Casa de la Vall. Qui ho explica és Enric Riba, que durant dècades va ser responsable de turisme a la Casa d’Andorra a París, i com a tal va col·laborar amb l’associació de filatelistes. Ho segueix fent des que la representació va tancar les portes i ell es va traslladar a Andorra. Enguany, en aquest 40è aniversari, s’encarrega dels actes de celebració, que es faran al país del 25 al 28 de maig. Són un grapat d’enamorats d’Andorra lligats en una col·lecció interessant per aquesta peculiaritat del doble correu, francès i espanyol. “I perquè en un any no es publiquen més de catorze o quinze segells, així que en no estar molt massificada, la col·lecció esdevé més important”, diu Riba. Així no és del tot estrany que peces com Blau Ultramar arribi a l’exorbitant preu de 40.000 euros. Molts diners per centímetre quadrat.
Hi haurà, en aquesta commemoració, l’assemblea general dels socis (135 en té actualment l’entitat), que se celebrarà a Canillo. La Poste també ha autoritzat l’edició especial d’un segell. I com a activitat de difusió per al públic en general, al vestíbul del Consell General inauguraran una exposició: a la mostra, petites joies i curiositats de la filatèlia andorrana: hi haurà postals antigues (de la col·lecció de Louis Ducreux), emissions de la Vegueria Episcopal (Roger Glavier), primeres sèries de França i Espanya (Pierre Picamal) i es desplegarà la col·lecció Postals Màximum de Pascal Bandry. Aquest últim apartat, la maximofília, constitueix una mena de raresa de col·leccionista, molt poc coneguda entre el públic: el segell està adherit a una targeta postal però per la part de davant, i en ambdós es reprodueix el mateix paisatge, o si més no, es corresponen amb la màxima fidelitat possible. Una d’aquestes col·leccions, per cert, la de Robert De- varennes, que va ser el segon president de Philandorre, està dipositada a l’Arxiu Nacional; són al voltant de tres mil unitats que van ser donades pel seu hereu, Pierre Picamal, membre també de l’associació. També el fons arreplegat per Gilbert Goudard, fundador i primer president de Philandorre, ha acabat al Museu Postal.
De la coneixença de Goudard i Riba a París en va sorgir, amb el temps, la col·laboració de la representació turística andorrana amb l’associació filatèlica, que es va renovar amb cada nou president: la seu social de Philandorre es va establir, des del 1997. I cada any la Casa d’Andorra acollia una exposició coincidint amb el Saló Filatèlic de Tardor que se celebra a París. El moment àlgid: l’any que el saló parisenc va tenir Andorra com a país convidat.
La filatèlia, admet Riba amb certa recança, és una afició per a la nostàlgia, a la baixa a mesura que els membres desapareixen, i amb poca saba nova que entri.