Reportatge
Rock dur per a gent petita
Coses de la maduresa: et converteixes en pare i adeu concerts. És el plany que antics col·legues nocturns expressaven sovint als promotors del Rockòdrom. Seguint l’estela del Sonar Kids o el Resurrection Kids, es va posar en marxa el Rockòdrom Kids.
Rock dur per a gent petita
Aquesta tarda hi torna a haver sessió –i ja en van cinc–, amb la banda Avida Dollars: so metàl·lic i ben contundent malgrat les ressonàncies poètiques i dalinianes. I aquí rau la principal originalitat del Rockòdrom Kids, en què els xavals assisteixen al mateix concert (en format mini, però) que els grups tenen previst per a la nit. De fet, explica Santi Casas, organitzador del cicle –enguany amb el suport del també músic Roger Andreu, de Nami–, en realitat es tracta d’aprofitar el temps que dedicarien a les proves de so. Així, el públic que va gaudir al seu dia del Rockòdrom 1.0, avui convertits en pares de família, poden gaudir de la música i compartir-la amb els petits. Res d’espectacles ad hoc per als menuts: “Perquè si al cotxe vas amb Metallica i als nens els agrada, per què els portaràs després a un concert de Miliki?”
La proposta va arrencar amb una resposta més que satisfactòria, explica Casas. Després va patir una davallada: el clima, els ponts, les vacances escolars, “que sempre és un tema delicat a l’hora de programar”, influeixen. Però els organitzadors estan convençuts que el feedback és positiu i que la iniciativa ha prosperat i es consolidarà: cada concert que programin per a la nit de dissabte tindrà la seva prèvia infantil a la tarda. Així que els grups fan una prova de so ultraràpida i després entren ja en farina amb el públic infantil. “Que són molt més puntuals que els adults i l’actuació comença a l’hora”, puntualitza Casas.
I els grups? “Els músics, encantadíssims”, diu Casas. Inicialment, en rebre la proposta, s’espanten un pèl, per com s’han de comportar si han de tocar diferent, en acústic per exemple. Però no, “l’única cosa que els demanem és que el cantant contingui una mica el vocabulari, si de cas, controlar l’actitud”. Però després, “sempre hi ha hagut molt bona comunicació entre els infants i els músics, els han deixat jugar amb ells, tocar els instruments”. Fins i to la venda de marxandatge a la tarda supera la de la nit.
Els xavals “s’ho passen pipa”, diu Carles Iriarte: a ell i la seva dona els ha agradat sempre el rock contundent –just ara acaben de tornar del Viñarock, secció més dura: Lehendakaris Muertos i altres–, així que hi van portar les criatures –tres i cinc anys–. “Els hauríeu de veure, com corren per allà, salten i ballen”, hi afegeix.
Iriarte no només es va implicar com a pare part del públic, sinó com a patrocinador: l’empresa, un centre auditiu, aporta els taps per a les orelles perquè els decibels no causin cap problema als petits. Més val prevenir, recorda, i a partir d’aquí, “que comencin a educar-se en la música, que escoltin rock i després no tirin cap al reggaeton”.