Andorra vol liderar amb onze monuments una candidatura a la Unesco

Andorra estudia presentar una candidatura a patrimoni cultural de la humanitat de la Unesco que girarà al voltant del relat d’Andorra com a país i que inclourà onze monuments del Principat a més a més de la catedral de la Seu d’Urgell i el castell de Foix. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha presentat aquest projecte als comuns, ja que ara caldrà donar un impuls als entorns de protecció de molts d’aquests monuments i ha destacat la voluntat que el 2019 aquesta candidatura es pogués “proclamar”, ja que coincideix amb els 600 anys del Consell de la Terra.

Gelabert ha manifestat que ja fa temps que es treballa en aquesta candidatura, uns dos o tres anys, i que el que ha presentat als comuns és “un estudi de viabilitat per a una possible candidatura” a patrimoni de la humanitat de la Unesco. Els monuments que hi estarien inclosos serien Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, l’església de Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Casa de la Vall, l’església de Santa Coloma, el jaciment de la Margineda, i el roc d’Enclar, Sant Cerni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters. La titular de Cultura ha posat en relleu que havia anat a veure els cònsols ja que estaran afectats pels entorns de protecció que caldrà tirar endavant, ja que molts no estan fets, i volia saber “els seus neguits, què en pensen”. L’acollida, tal com han posat en relleu els portaveus de la reunió de cònsols, Trini Marín i Josep Mandicó, ha estat favorable, ja que es considera que pot ser un bon element per a la promoció del patrimoni històric del país.

Ara com ara, tal com ha detallat Gelabert, hi ha un seguit de monuments, entre els quals Sant Cerni de Nagol, Casa de la Vall, Sant Martí de la Cortinada o Sant Miquel d’Engolasters, que no tenen definit l’entorn de protecció i, per tant, es prioritzaran aquests.

Qüestionada sobre el fet que aquesta candidatura havia estat impulsada inicialment per la Seu d’Urgell, que vol que la catedral sigui patrimoni, Gelabert ha destacat que d’aquesta manera el projecte té més pes ja que la catedral per ella sola no n'hauria tingut el suficient per a una candidatura. De fet, el següent pas serà “parlar amb França i Espanya” perquè els tres països donin impuls a la candidatura al mateix temps.