Venècia s'escolta els 'murmuris' d'Eve Ariza

El projecte està ressonant entre els visitants de la Biennal, assegurava ahir amb orgull Ariza: funciona el boca-orella i el projecte ha aparegut en alguna revista especialitzada que ha atret públic. De moment, abans de ser obert oficialment, ja hi han passat unes 500 persones. “És un projecte que treballa les emocions, sensorial i de contemplació, no una obra conceptual i difícil d’entendre, així que crida l’atenció de qualsevol, fins i tot dels paletes que estaven treballant en la zona”. Tothom s’acosta i para l’orella al costat dels bols. Tot i que quan no hi ha afluència (no era el cas durant la inauguració) la sensació és que es genera el buit al voltant de l’espectador. “És una història per desenvolupar la intel·ligència emocional”, concloïa l’artista, qui a més va destacar el ritme frenètic –14 hores de feina diàries– al qual van treballar per acabar el muntatge: “és un projecte meu però m’ha ajudat moltíssima gent perquè era molt complex, un projecte mosaic”.

Satisfeta amb la inauguració es mostrava també la ministra Gelabert: a l’acte hi havia la galerista nord-americana Putter Anderson Pence, que gestiona una important fundació a Stanford i que li va assegurar “que el nostre és un superpavelló, un dels aconsellables per visitar” a la Biennal d’enguany. També s’hi va passar el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i responsables de l’Institut Ramon Llull. “Ens han felicitat i ens han assegurat que el troben espectacular, amb un concepte molt diferent, molt directe” de l’obra. Ella mateixa es mostrava fins a un punt “sorpresa” amb el resultat.

Bons auguris, va considerar Gelabert, per aconseguir augmentar els visitants. No sols pel valor intrínsec de la proposta sinó perquè, va recordar, enguany Andorra Turisme “ha apostat per nosaltres” i ha donat suport promocional, “així que ja des del Gran Canal veus el pavelló d’Andorra molt ben indicat”. Un pavelló que, a banda, està molt més cèntric que en la passada edició, “que era un lloc molt maco però més difícil de trobar”.

Ambatlle recollia el mateix feedback positiu dels presents a la presentació i, vist el resultat final, es mostrava “encara més contenta amb la tria, perquè a Art al Roc només vam veure una mostra; aquí l’obra es revela en tota la seva magnificència”. A Venècia “el murmuri pren vida, el seu ressò se sent per tot el pavelló”.