Televisió
'Félix': 100 paisatges per a un rodatge
L’equip de la sèrie dirigida per Cesc Gay conclou demà l’estada al Principat després de 50 jornades de gravació a Andorra
Cinquanta jornades de rodatge al país –van començar el 6 de març, amb la interrupció d’alguna incursió a la veïna Tolosa– i un centenar de localitzacions: Cesc Gay i el seu equip acaben demà la gravació de Félix, la telesèrie de Movistar que els ha portat amunt i avall per tot el territori andorrà, incloses vistes aèries. “L’hem filmat per dalt i per sota, pel davant i pel darrere, hem espremut moltíssim el paisatge”, va explicar el protagonista, l’actor argentí Leonardo Sbaraglia (qui fa a penes un any rodava aquí Nieve negra, amb Ricardo Darín). Però igual que en aquell film l’acció transcorria a la Patagònia, aquí l’escenari real i fictici és Andorra. “És impossible que no sigui una carta de presentació del país”, va dir.
Sornàs era ahir escenari de l’antepenúltima jornada de treball, amb allò que un rodatge d’aquestes dimensions comporta: entre setanta i cent persones enfeinades per a escassos minuts d’una seqüència. A l’equip, Gay i la productora van incorporar gent del país. Començant per la productora, Independent Club, d’Eduard Ruano; el jove realitzador Álvaro Rodríguez-Areny, com a meritori de l’equip de direcció; Hèctor Mas com a ajudant de càmera, o Gisela Remolins, en tant que coordinadora de producció i localitzacions. A banda, treballadors contractats al país per als equips de serveis i logística.
“Amb ganes de tornar”
El realitzador català (que ha signat obres com Truman o Una pistola en cada mano, on ja va comptar amb Sbaraglia) se’n va satisfet pel fet d’haver rodat a Andorra. “Ha anat tot com esperava: hem anat on hem volgut, hem trobat la neu quan la necessitàvem, ens ho hem passat superbé i hem comptat amb un superequipàs, i aquesta és la clau del cine.” Ha notat que en temes de cine el país és pràcticament debutant? “De cap manera, perquè hem tingut el suport de l’equip de Ruano, que ja tenia experiència, així que hem rodat com a Londres.” És més, va apuntar: “Marxem amb ganes de tornar.” I el territori no li és gens desconegut: va rodar a la Cerdanya, té amics a la Seu i ara, amb l’estada a les valls, “crec que m’he convertit en un expert, ja podria fer de guia turístic, ni que fos per la quantitat de paratges per aquí on he rodat”.
Va venir a Andorra perquè “tenia ganes de treballar en un territori de frontera, i aquí la frontera no és una tanca, ni un concepte, aquí la frontera la marca la pròpia natura, és física”.
Gay va admetre que fins aquesta experiència es mirava la televisió “de reüll”, però que ha pogut filmar amb absoluta independència, un guió que ell mateix va escriure, una història “d’intriga i d’humor, els dos elements que a mi m’enganxen des del sofà”.
Per Sbaraglia, la sèrie proposa “una ficció molt poderosa, atractiva, amb humor, tendresa i humanitat”, la d’un personatge, Félix, que és un escriptor no gaire reeixit que aterra al Principat darrere d’una dona misteriosa. Amb Pere Arquillué (que ahir no era al rodatge) i Ginés García Millán (que sí que tenia seqüència a Sornàs) conformen una terna de protagonistes masculins, amb l’amic una mica orc i el policia que acompanyen l’antiheroi, “un home fràgil, per qui ningú no donaria dos rals i que al final es manté perquè té una força, una certesa, que el fa fort”.
La sèrie proposa “una història que sembla poc original, una història d’amor”, però on els personatges “no són d’una peça, sinó que tenen la particular mirada, la manera de veure el món de Cesc Gay”, va reflexionar García Millán. I això, va concloure, és el que la fa diferent. A banda de “ser un thriller molt ben explicat, un engranatge que funciona molt bé”, i al rodatge “tot està a favor de la història”.