Àgora Cultural premia Jaume Riba, Métayer i el pastisser Josep Vives

Com és habitual, l’acte va incloure la lectura del manifest cultural, encomanat també a la recentment recuperada agrupació artística la Xarranca (precisament que el premiat Vives havia contribuït a fundar, en la primera etapa). Una lectura que es va centrar a reivindicar, “avui més que mai, l’associacionisme i el voluntariat cultural”, perquè formar part d’un col·lectiu “ens fa créixer com a persones i com a societat”, va dir l’encarregada de llegir el manifest, Emmanuelle Besnard, presidenta del grup.

Entrat l’acte en el lliurament dels reconeixements, el moment més emotiu el va protagonitzar Vives: tan emocionat que li va costar d’articular les frases, va assegurar que sempre havia tingut present que “sense la cultura no hi ha res que valgui”, i és per això, va recordar, que sempre va voler mantenir la seva professió vinculada amb l’art. Aspecte que també havia destacat Sergi Mas a la seva glossa (llegida per Gemma Piera): el seu va ser un art efímer però les seves creacions sempre les va acompanyar per l’art, en els embolcalls dissenyats per altres creadors.

Clarament de sorpresa (sempre queda el dubte si els premiats s’ho esperen) va agafar el guardó Riba: minuts abans havia fet un intent d’abandonar la cerimònia, afortunadament i oportunament interceptat a la porta per Anna Riberaygua. Sorpresa de grau similar al de Métayer. Amb ella havia estat més senzill evitar que sospités que acabaria la vetllada convertida en protagonista: la seva coral era un dels números musicals inclosos ja d’entrada al programa.

A banda dels Petits Cantors, el violoncel·lista Jordi Albelda va ser l’altre protagonista musical de l’acte, que com a punt diferencial d’enguany –no podia ser menys, amb la Xarranca pel mig– va incloure una performance artística, a càrrec d’Emma Regada.

ELS PERFILS

Josep Vives i Molins, Artista pastisser

Artesania amb la matèria més dolça

“Tota la rebosteria i tot pastís té la seva personalitat estètica pròpia”, i més a les mans de Josep Vives, va recordar Sergi Mas, encarregat de glossar la figura de l’artesà Josep Vives i Molins, nascut a Barcelona, al cor del barri de Sants, el 1930, i fill d’una nissaga ja de forners que s’hi havien establert a final del segle XIX, procedents de la comarca del Bages. L’avui guardonat va arribar a Andor­ra el 1959. I des d’aleshores, durant dècades, va exhibir mestria amb el material més dolç.

Jaume Riba, Fotògraf

La bellesa, en l’objecte i la mirada

Jaume Riba i Sabaté (Andorra, 1950) ha aconseguit que les seves imatges reflecteixin la bellesa, sigui del paisatge o dels rostres humans, una bellesa procedent de l’objecte però també de la mirada de qui les capta. Això va explicar Antoni Pol, encarregat de presentar el premi atorgat al massanenc, juntament amb Dúnia Ambatlle, qui va recordar l’apel·latiu de ser “l’home de la cambra fosca”. Un “explorador del temps” que ha “deixat una empremta indeleble del que fou”.

Catherine Métayer, Directora coral

L’espurna dels petits cantors

Catherine Métayer, nascuda el 1956 a la ciutat de Chateaubriant, al costat de Nantes, va néixer al si d’una família eminentment esportiva. I aquest hauria estat el seu camí si la música no se li hagués creuat pel camí, o millor dit, una professora amb bona oïda. Així va encarrilar la trajectòria que a principi dels noranta la va portar a Andorra: enmig d’una gira amb la coral de Nantes, es va trobar amb gent com Marta Deu i Josep Dallerès, i d’aquí va sorgir l’espurna dels Petits Cantors.