Retratar els 'monuments men'

El perill és una constant a la vida dels monuments men sirians. Una tasca similar a la realitzada pels homes que durant la Segona Guerra Mundial es van dedicar a salvaguardar el patrimoni i a recuperar l’espoliat pels nazis. “Però aquells eren militars, i per tant va quedar curosament documentada en els informes, mentre que la feina dels sirians, civils, amenaçava caure en l’oblit amb el temps.” Per aquesta raó, explica Bourgeois, va decidir que ell en seria el documentalista. “La memòria és extremament fràgil”, insisteix, i és “tremendament important que aquest esforç es recordi”. Perquè els protagonistes ho mereixen i perquè analitzar els mètodes emprats, pot ser útil per a altres conflictes. Cosa que la Unesco va reconèixer i des de l’octubre del 2016 el projecte de Bourgeois es desenvolupa sota el seu paraigua.

Stone Keepers’

El projecte –batejat Stone Keepers– consisteix a crear un fons d’arxiu amb imatges (fotografies i vídeos) i recollir els testimonis de tots aquells que participen en la lluita per salvaguardar el patrimoni en una àrea on se situa el bressol de la civilització, recorda Bourgeois. Fins a 5.000 fotografies recullen les operacions i missions que es realitzen. Vint hores de vistes aèries dels punts més emblemàtics, de Palmira al Crac dels Cavallers o Ugarit, on es fa palès el nivell de devastació. Unes 150 hores d’entrevistes filmades (amb un rígid mètode per contrastar la informació), malgrat les reserves d’alguns dels implicats, que també així arrisquen la vida. Els que hi treballen són absolutament tots civils, en molts casos –com el d’Abdulkarim– gent de les institucions governamentals, però en cap cas els mou cap interès polític, puntualitza Bourgeois, l’únic que els porta a arriscar la vida és salvar el llegat que els havia estat encomanat abans de la guerra. “El que ells pensen és que la política passa, mentre que les pedres queden.” Palmira ha vist canviar la societat des de fa dos mil anys, i aquí està. O estava.

I què és el que impulsa a Bourgeois a implicar-s’hi, a caminar literalment sobre terreny minat? Va viatjar a Síria per primer cop, recorda, el 1989, i des d’aleshores es va sentir commogut per tota la història i l’art concentrat en aquell territori. “Per a mi és com si un barceloní veiés com bombardegen la Sagrada Família.”

La diferència entre els monuments men que ara lluiten a Síria i els que van fer el mateix durant la guerra a Europa és que els nazis tenien un interès, per pervers que fos, en l’art. Mentre que per a l’ISIS hi ha interès a destruir el patrimoni, en part moguts pel fanatisme, en part per la gran repercussió propagandística que suposa. Però no sols destrueixen: en realitat l’espoli i venda al mercat negre de l’art és un lucratiu negoci per a ells. Amb la complicitat de qui compra.

Tot i les enormes dificultats, la gent d’Abdulkarim ha aconseguit posar a recer 300.000 objectes, potser el noranta per cent del patrimoni existent. Sovint en operacions realitzades in extremis: a Palmira cinc persones, funcionaris de la Direcció de les Antiguitats, estaven carregant camions a tota pressa i sota les bombes dues hores abans que l’ISIS entrés a la ciutat.

És una de les històries recopilades per Bourgeois, que per començar quedaran recollides en un documental encarregat per la Unesco, la història dels guardians de les pedres, que s’estrenarà abans de finals d’any.