Lletres
Reivindicar Isabelle Sandy
Jean-Claude Chevalier cedeix a l’Arxiu Nacional el fons documental sobre l’escriptora
Reivindicar Isabelle Sandy
Jean-Claude Chevalier, especialista en l’obra d’Isabelle Sandy (a qui ha dedicat la tesi doctoral i el llibre Guerra, terra i estrelles), diu que va tenir “un bon dia de pesca” el que va trobar, a la biblioteca Mazarine de París, un manuscrit inèdit: una obra teatral escrita per Jean Camp, refugiat espanyol establert a França, basada en Andorra o els homes d’aram. Un text que posa més peces al puzle Sandy, autora enamorada del Principat i que va exposar el país als ulls del món, però amb la qual, probablement, hi hagi un deute, el de convertir-la en una figura més i millor coneguda. Ho diu Susanna Vela, directora de l’Arxiu Nacional, que acaba de formalitzar la cessió per part de Chevalier d’un ingent fons documental, amb el contracte signat ahir entre Chevalier i la ministra de Cultura, Olga Gelabert.
Al fons donat pel biògraf de Sandy –seudònim d’Isabelle Fourcade (1884-1975)– hi ha manuscrits originals de l’autora, contractes d’edició, correspondència, llibretes amb esborranys de contes, fotografies i, per descomptat, l’obra inèdita de Camp, una peça que tenia Chevalier sobre la pista des de feia temps. L’obra de l’autor català, en francès, s’inspira en la més coneguda de les novel·les de Sandy però amb sensibles diferències en la trama. Tot i que ella, indica l’investigador, va seguir el procés d’escriptura del text dramàtic i li’n va donar la seva aprovació.
Filmacions
Tot plegat, considera l’estudiós, permetrà planificar accions que donin a conèixer (o millorin el coneixement) de la vida i obra de l’escriptora, poetessa i periodista. “És una dona massa desconeguda i Déu n’hi do com és d’interessant, en tant que escriptora però també com a persona”, considera Vela.
La donació es completarà amb filmacions que Chevalier conserva de la mateixa Sandy. La cessió va formalitzar el lliurament del fons, realitzat ja el març del 2016. Amb aquesta documentació, l’Arxiu Nacional completa la documentació relativa a Sandy de què ja disposava, cedida el 2001 per Daniela Sirès, centrada en el procés de filmació de l’adaptació cinematogràfica d’Andorra o els homes d’aram i el dossier sobre el litigi a què va donar lloc, entre l’escriptora de l’Arieja i el productor i director Émile Couzinet. Al marge del conjunt d’obres conservades a la Biblioteca Nacional. També l’arxiu comunal d’Escaldes-Engordany conserva documentació relativa a Sandy.
L’Arxiu procedirà a l’organització, restauració i reproducció dels fons, per posar-los a disposició dels investigadors i el públic en general. La seva divulgació, recorden des de Cultura, permetrà obtenir una visió àmplia del seu treball i organitzar accions de difusió de l’obra de qui va ser ambaixadora literària d’Andorra.
REPORTATGE
Pena de (veure) garrot
l 1854 , quan el bisbe d’Urgell ostentava el poder de la justícia al Principat, va comprar un garrot vil per ajusticiar els reus condemnats a mort. Era un avanç tècnic en l’execució de la pena, davant els mètodes emprats en aquell moment: el penjament, l’execució i l’afusellament, aquest últim normalment reservat per a l’estament militar. És el que va explicar l’historiador i tècnic de Patrimoni Cultural David Mas davant l’instrument que, fins al setembre, estarà exposat a la vista de tothom al vestíbul de l’edifici administratiu del Govern, al costat del servei de Tràmits. Per iniciativa del ministeri de Cultura, que vol aprofitar aquest espai per exhibir peces del patrimoni del país, algunes de les quals, com és el cas, no solen estar a la vista del públic.
L’instrument avui exposat va llevar la vida d’una única persona al Principat, el 1860, la de Joan Mandicó, condemnat per la mort a ganivetades d’un altre home d’Alts. Tot i que la primera de les execucions previstes amb ell, a Barcelona, ja va estar molt relacionada amb el Principat, va recordar Mas: hi havia de ser executat l’assassí de la dona de Guillem Areny-Plandolit; tot i que el condemnat es va suïcidar la nit abans, davant la por que li feia la nova eina d’execució. A l’època se l’havia considerat un mètode més eficient i un progrés perquè si el botxí era prou fort podria aconseguir que les dues peces que envolten el coll descol·loquessin les vèrtebres, provocant la mort ràpida. Va ser importat a Espanya el 1822 pel rei Ferran VII.
recordar
La intenció de l’exposició és recordar elements que formen part del passat, va indicar la ministra, que hi va afegir que la intenció és que la mostra es renovi periòdicament. En aquest cas, l’objecte exposat serveix per recordar la història de la pena de mort al país, abolida amb la Constitució. “A Andorra ja no és vigent perquè el país respecta els drets humans, entre els quals el dret a la vida”, va dir la ministra. L’última execució al país va ser el 1943, però per afusellament.
És una proposta de petit format emmarcada en el cicle denominat Escenografies, que va començar amb una mostra dedicada a Josep Alsina coincidint amb el fet que el seu fons fotogràfic va ser declarat bé d’interès cultural.