Reportatge
Sarsuela i alguna cosa més
Havia de ser un recital de sarsuela, però es va anar embolicant, agafant noves capes i matisos, fins a convertir-se en quelcom de molt més complex. La proposta, tercera de la segona temporada Andorra Lírica, arriba al Claror lauredià el cap de setmana vinent.
Sarsuela i alguna cosa més
El fil conductor de l’espectacle seran les àries i conjunts vocals de les sarsueles més conegudes, explica Jonaina Salvador, impulsora d’Andorra Lírica, totes lligades, però, per una nova narrativa, una història romàntica però amb aires festius que tots els implicats han estat assajant de manera individual; aquesta setmana es trobaran a Sant Julià per muntar tot l’engranatge. “Al final el que proposarem és un espectacle que ni és una sarsuela ni un recital, perquè té elements escenogràfics per ambientar la història”, explica Salvador, que està convençuda que “serà un espectacle fantàstic per iniciar-se en la lírica, sobretot pensant en els nens, en les famílies”.
El pes del muntatge el tindran les tres veus: Salvador (soprano), Beñat Egiarte (tenor) i Elias Benito (baríton). El repartiment vocal el completaran Guillem Forné (baríton), Rafael Miralles (tenor còmic) i Montse Miralles (soprano còmica). Estaran acompanyats per un quintet instrumental (piano, violí, flauta, oboè i contrabaix) i pel Cor de Cambra de les Valls d’Andorra, com en els últims espectacles d’Andorra Lírica. També s’està convertint en col·laborador habitual l’Esbart Laurèdia, que interpretarà el Vals del Caballero, la jota final, i assumirà en alguns moments la figuració.
Salvador defensa la sarsuela, a la qual, insisteix, “s’ha denominat género chico més aviat perquè les produccions necessiten menys cantants, perquè eren espectacles pensats per poder-se fer a tot tipus de teatres i amb un cost reduït, no perquè tinguessin una menor qualitat musical”. I, argumenta, “si no fos així, no veuríem grans figures de la lírica cantant sarsuela”.
I per què no apostar per escenificar una obra sencera? Qüestió de pressupost, sobretot. “És que arriba un moment que s’ha de triar, tot i que al final hem anat més enllà del simple recital, és clar que no sabem fer les coses senzilles”, ironitza. En aquesta ocasió, i en la mateixa filosofia de les ocasions anteriors, ha tornat a incorporar talent del país. L’artista plàstica Luna Troya, per als decorats (novament en col·laboració amb l’Escola d’art del comú lauredià), i els músics Jordi Gendra i Lluís Casahuga.
I una tercera
Amb la segona temporada ja acabant-se, Salvador comença a albirar la tercera. “Crec que hi ha molts indicis que la podrem fer i això m’omple d’orgull i felicitat”, afirma. “Espero que després tot sigui anar in crescendo i que les col·laboracions es vagin sumant”. La més recent, la del ministeri de Cultura, a través de les subvencions a entitats, que Salvador agraeix perquè “suposa que entren en el projecte i hi creuen, que han entès que aquest ha de ser un projecte de país”.
La programació per venir, però, està molt en suspens. No farà La flauta màgica, inicialment projectada per a la temporada en curs i suspesa per manca de diners. Aquests, finalment, són els que manen.