reportatge
Nit 'castiza' al Claror amb el tercer muntatge de la temporada Andorra Lírica
Nit de ‘chotis’, ‘verbena’ i pinzellades d’humor, la del tercer espectacle de la temporada Andorra Lírica, la segona, amb el muntatge dedicat a les àries de sarsuela més populars. Un recital escenificat que, llàstima, només va omplir mitja entrada. Avui, més.
Nit 'castiza' al Claror amb el tercer muntatge de la temporada Andorra Lírica
Dos joves es barallen per aconseguir els favors d’una noia, “molt primorosa, ella”. Així presentava la veu d’entre bambolines l’espectacle que es va desenvolupar a l’auditori lauredià. Una història simple per lligar algunes de les àries de sarsuela més conegudes: Dónde vas con mantón de manila, Ai mi morena, El piropo madrileño –amb Guillem Forné debutant com a solista i fent gala de dots còmiques– o Me llaman la primorosa, un dels moments més brillants de la soprano, Jonaina Salvador. Moments lírics i moments còmics: Rafael i Montse Miralles també van entusiasmar, amb la interpretació de la parella de de beguts de Ven aquí camastrón. (També, algun toc d’humor local: aquella sonora relliscada al Consell amb els cognoms del conseller general Costa Marimón).
El muntatge va sortir dels cànons del recital líric per convertir-se, pràcticament, en un espectacle convencional, amb decorats (una revetlla, un carrer madrileny) i música interpretada en directe. L’Esbart Laurèdia acompanyant com en ocasions precedents els vocalistes i el Cor de Cambra de les Valls d’Andorra (per moments perdent el pas).
Molta feina de producció que es va veure recompensada amb calorosos aplaudiments, malgrat la deserció del públic en aquesta ocasió (la nit estiuenca? la sarsuela no té tanta tirada com títols tan emblemàtics com La traviata). Un punt desfavorable: l’extensíssim entreacte que va vorejar els vint-i-cinc minuts. Amb tota probabilitat per fer el canvi en els decorats. I és d’aquesta manera segurament on es fa palesa l’escassedat de recursos amb què s’aixequen les temporades. Avui es posa punt final a la segona, amb el sisè espectacle de lírica al país, fita mai vista. S’acomiada amb la promesa d’una tercera temporada. De debò arribarà? Recordem que tot plegat és fruit de l’empenta i tossuderia d’una persona, molt jove: Salvador, i un grapat de còmplices. Potser sense suport al darrere –institucional, privat– i quan la feina se li faci massa feixuga tot es resumirà en una pregunta: “te’n recordes que hi va haver una temporada d’òpera, al país?” “Te’n recordes que hi havia un festival de jazz?” “Te’n recordes que hi havia un festival de pallasses?” I així.
Nit 'castiza' al Claror amb el tercer muntatge de la temporada Andorra Lírica