reportatge
Dansant cap al Grec
Borja Fernández Vilaplana es prepara aquests dies per fer un ‘pas à deux’ ambiciós: de la mà de la coreògrafa Maria Rovira (va dirigir Trànsit) el 20 de juliol formarà part de l’espectacle que s’estrenarà al Mercat de les Flors barceloní, en el marc del Grec.
Dansant cap al Grec
ernández Vilaplana (Andorra la Vella, 1992) havia hagut de passar la mopa per ajudar-se a pagar els estudis de dansa contemporània, havia explicat en una entrevista al Diari. La passió per la disciplina se li havia revelat a penes adolescent: després de passar per diferents esports (futbol, etcètera, com correspon als cànons) se li va acudir anar a fer un cop d’ull a l’escola Líquid Dansa, i s’hi va quedar. Una disciplina difícil, una formació exigent, rigorosa i que mai no acaba, per endinsar-se en un món professional absolutament complicat i competitiu. Per això es mostra exuberant, radiant d’alegria, amb l’oportunitat que se li acaba de presentar: formar part de l’espectacle que presentarà una coreògrafa prestigiosa de l’àmbit de la contemporània en un escenari i festival emblemàtics. Rovira –que el 1998 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat– va ser fundadora de la companyia Trànsit i pot apuntar-se al currículum haver estat convidada per companyies com l’American Ballet o el Ballet de Cuba.
Rovira pretén impulsar ara una nova companyia estable, en la qual s’enrola el jove ballarí andorrà. De moment, amb aquesta cita ja fixada al Mercat de les Flors per als dies 20 i 21 de juliol. “Per a mi és molt important estar en aquest espectacle perquè he fet una bona temporada, però els ballarins, quan arriba l’estiu ens hem de buscar la vida i treballar del que sigui”, explica l’andorrà, que en aquest cas té el futur a curt termini més clar. “I estic molt content també perquè em suposa treballar amb una coreògrafa que té un currículum impecable”.
Fernández Vilaplana va superar un càsting, fa un parell de setmanes, i des d’aleshores treballa intensament (jornades de cinc a vuit hores d’assaig) per preparar l’espectacle. Un muntatge on comparteix escenari amb set ballarins cubans i set més d’espanyols.
La coreografia, diu, podria ser que acabés arribant a Andorra; si més no, Rovira ho estaria intentant. La coreògrafa ja va passar pel país en l’etapa de Trànsit, en un parell d’ocasions: el 2011 en el marc de la Temporada de teatre de la capital i anteriorment en l’efímer Dansand, el festival de dansa contemporània que havien engegat els comuns d’Ordino i Encamp i que només va viure tres edicions.
Base clàssica
De moment, però, Fernández Vilaplana es concentra en la preparació per a l’estrena del juliol. “Rovira practica un estil de dansa contemporània amb molt bona base tècnica de clàssica, i això m’obliga a superar-me dia a dia, així que aquesta és una experiència brutal”, afirma. I l’opció d’incorporar-se a una companyia estable, si qualla, “és genial, perquè normalment vas fent, vas trobant coses, però el cert és que costa molt”. Tot i que ell, aquesta temporada, va tenir bastant sort i va participar en espectacles com Zaquizamí, estrenat a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya.
I mentre els projectes de dansa surten o no, la carrera li va deparant altres moments que també sumen, encara que sigui en clau més humorística: fa poques setmanes va participar al programa satíric de TV3 Polònia. Era un dels ballarins de l’esquetx que presentava a Susana Díaz ballant al ritme d’un tema de Madonna. “Una experiència guai.”