Projecte
El salt al cinema de mossèn Ramon
L’aventura dels quaranta anys d’AINA quedarà recollida al documental ‘Entre muntanyes’
El salt al cinema de mossèn Ramon
Ramon Rossell, el mossèn de Canillo des de fa mig segle, i especialment l’aventura que va protagonitzar ara fa quaranta anys, han estat enguany objecte d’homenatge per commemorar la fita. Ara, a 40 anys d’AINA, llibre coordinat per Clara Fernández Flecha, s’afegeix un projecte per relatar aquestes quatre dècades en un documental. “Volem fer una cosa visceral i viva”, manifesta un dels principals impulsors del projecte, David Haro, que agafarà les regnes de la realització d’Entre muntanyes acompanyat de Francisca d’Acosta, una jove directora mexicana formada a l’escola barcelonina Bande À Part i que va rebre diversos premis pel documental Tobías.
El film –seixanta minuts de durada– es començarà a rodar aquest cap de setmana i està previst que l’equip –una dotzena de persones, la meitat del país– hi treballi fins a l’agost. Les previsions marquen l’estrena per al 23 d’abril de l’any vinent i les expectatives dels implicats apunten cap a un recorregut per festivals. Perquè la història que narraran, la del mossèn i AINA, és local, “però el que explicarem és universal, perquè la filosofia de mossèn Ramon reflecteix la manera de veure el món d’una persona molt sàvia”, apunta D’Acosta, i la seva idea d’una educació vinculada a la comunitat i el medi ambient és d’interès per a espectadors d’arreu. Començant per ella mateixa, puntualitza: aquest plantejament va ser el que la va decidir a enrolar-s’hi, perquè la idea de fons no està tan allunyada de la que sostenia Tobías, un documental on narra la trajectòria d’un nen d’una zona de les muntanyes mexicanes cap al bàsquet professional, un camí que inicia jugant descalç.
La idea inicial d’Entre muntanyes la va tenir Haro –crescut ell mateix a l’empara d’estius a les colònies i que avui hi segueix, com a monitor–. “De fet ja fa dos anys que hi penso, però aleshores no tenia la maduresa ni l’equip per assolir el projecte”, confessa. Al primer que li va explicar va ser a Jaume Planella, un dels veterans d’AINA. I tot va començar a rodar. “Pretenem que sigui un regal per a mossèn Ramon, un regal per a Andorra i, finalment, un projecte que puguem ensenyar a l’exterior”, confia el jove realitzador, qui assegura que “la gasolina que ens mou és la il·lusió”.
El relat d’una evolució
El documental es gravarà sobre un guió signat per Haro i D’Acosta, amb participació del mateix mossèn canillenc. “Explicarem el creixement d’un nen que entra a AINA i segueix el procés educatiu fins que surt, amb divuit anys”, diu l’alma mater del projecte –que fa una crida a aportacions econòmiques, necessàries per al finançament del treball–. Els protagonistes, els infants i joves que actualment estan participant en les activitats de la casa de colònies. Un guió estructurat quant a allò que s’hi vol reflectir però que recollirà amb naturalitat el dia a dia a AINA.
Al capdavant de l’equip, la codirecció dels dos joves: Haro assumirà la part “humana i emocional” i D’Acosta, la part més tècnica.