Reportatge
Gigó, cineasta reivindicat
Des de ‘La perversa caricia de Satán’, rodada el 1973, fins a ‘L’espectre de Justine’ i, en clau ben diferent, ‘Ordino, una altra Andorra’, la de Jordi Gigó és una filmografia breu però de culte, que ara començarà a posar-se damunt de la taula.
Gigó, cineasta reivindicat
Gigó ha estat el protagonista de la secció cinema recuperat, l’aportació que any rere any l’Arxiu Nacional fa a la Mostra de cinema de muntanya Picurt. Un primer pas per posar damunt de la taula el treball d’un pioner i l’autor d’una filmografia considerada “de culte” en els ambients més underground, segons Hèctor Mas, jove cineasta que comença a investigar sobre la figura del seu predecessor. Perquè els passos següents es puguin realitzar –i conèixer i estudiar tot el seu treball– la vídua de Gigó, Rosa Maria Sorribes, es va comprometre a cedir tot el material que conserva.
Ahir es va projectar el film encarregat per l’Ofici de Turisme ordinenc –Ofici, li’n deien així– el 1982. L’aeroport Alt Urgell-Andorra, la llegenda del buner d’Ordino, un recorregut geogràfic i històric que, més enllà de la parròquia, arriba a tot el país, i molts rostres de la parròquia avui desapareguts poblen les imatges. La projecció, al centre de congressos ordinenc, va aplegar bona part dels impulsors d’aquell projecte, de Josep Duró, qui era president de l’Ofici, a membres del consell d’administració de l’organisme, així com el cònsol major del moment, Pere Babi. A banda, per descomptat, de la gent del poble encuriosida per rememorar aquells moments. El film es va estrenar el desembre del 1982, en una projecció a l’hotel Casamanya, i un temps després es va projectar als cines Cassany. Des d’aleshores no s’havia tornat a veure.
“La tenia fa uns dies però no gosava a veure-la”, va reconèixer Sorribes ahir, finalment, trista però il·lusionada, va dir, amb veure “tantes cares dels que ja no hi són, com el mateix Jordi”. Una persona, va recordar-lo, “incompresa en aquella època, la del duralex i el Ricard i que no estava per a l’art”. Ara, va aventurar, li ha arribat el moment de sortir a la llum. La projecció d’ahir és “un tastet” del que està per venir, va prometre. I Mas, que s’endinsa en la biografia de Gigó, li va agafar la paraula. Vol estudiar a fons la figura d’algú que, fa dècades, “es va quedar amb ganes d’encetar una indústria del cine al país”.
A banda, es va lliurar el premi Gall Fer Andorra que dota el Govern a la pel·lícula Plastic China, de Jiu-liang Wang.