reportatge
Els museus, en espera d'un pla
Què fer amb els museus del país? Com evitar el pendent de pèrdua de visites que es registra de manera quasi contínua des de fa una dècada? S’han de mantenir tots oberts? El pla estratègic de museus 2013, que ha d’oferir algunes respostes, es fa esperar.
principis d’any la ministra de Cultura, Olga Gelabert, assegurava que el document ja estava llest, encara que no en podia avançar res perquè encara ni ella en coneixia el contingut. Sis mesos després, el pla que ha d’ordenar la xarxa museística encara segueix sent una incògnita. La mateixa cap de l’àrea de Museus i Monuments, Marta Planas, va respondre a preguntes de la premsa amb un “no estic autoritzada” a explicar en quin estadi es troba el document i quan es donarà a conèixer. En tot cas, semblaria que està redactat i pendent de passar pel consell assessor de Patrimoni.
L’objectiu del pla estratègic és fer una anàlisi de la situació actual de la xarxa museística, replantejar la situació i establir cap on han d’anar. Equipaments com la Farga Rossell o la Casa-Museu d’Areny-Plandolit no han actualitzat el discurs en quinze i vint anys, respectivament. I en el cas del segon, ja Cultura va assegurar que la renovació es farà. Però també n’hi ha d’altres que s’han de replantejar: l’atapeït Museu de l’Automòbil s’ha de mantenir tal com està? Com es pot adaptar a les noves tècniques expositives? I hi ha preguntes a respondre, com si la col·lecció de Jorge Lorenzo ha de rebre la consideració de museu, s’ha d’integrar a la xarxa. De fet, aspectes com aquest haurien d’estar resolts, més enllà del pla, per una llei, que també Gelabert va dir que pretén impulsar.
El pla estratègic també ha d’abordar la inclusió dels museus al segle XXI aprofitant les noves tecnologies. Sempre que s’adaptin al discurs i siguin útils per al tipus de públic que visita el museu, no una nosa. Un repte en què han començat a fer via, ni que sigui tímidament, és la utilització de les xarxes per a la difusió. Però si les decisions triguen massa, potser quan s’hagin d’implementar hauran quedat obsoletes en un món ràpidament canviant.
I la inversió en el manteniment: al març s’acabaven obres de rehabilitació a la Farga per 25.000 euros; fa poques setmanes, alguns visitants es planyien que l’audiovisual no funcionava bé i que no s’havia fet la demostració amb el martinet.
VINT EQUIPAMENTS JA AL PASSMUSEU
El Museu Carmen Thyssen Andorra, juntament amb el World Champions 99 –que acull la col·lecció d’articles relacionats amb el món del motor de Jorge Lorenzo– i Casa de la Vall, que enguany es va convertir en espai de visita de pagament, s’incorporen al Passmuseu, un document que dona dret a descomptes en el preu de les entrades. En concret, el Pasmusseu té un cost de 2,5 euros i dona dret a una reducció d’entre el 40 i el 50 per cent en el preu de l’entrada de tres espais a triar entre una vintena d’equipaments, de gestió pública i privada. L’objectiu del passaport, apunten des d’Andorra Turisme, és incentivar més visites creuades entre els diferents equipaments.