Espectacles

Rechi posa una pica al Liceu

El director d’escena andorrà estrena el dia 17 vinent un muntatge de ‘Il trovatore’

Rechi posa una pica al Liceu

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Joan Anton Rechi convertirà l’escenari del Teatre del Liceu barceloní en un llenç de Goya gegantí. És el que va explicar ahir, en la presentació a la capital catalana, del muntatge que estrenarà el dia 17 vinent, Il trovatore, i que suposa el seu debut com a director d’escena en un dels grans escenaris de la lírica, on fins ara ja hi havia treballat, però com ajudant de direcció, al costat de Calixte Bieito o Lluís Homar. Hi haurà nou representacions al llarg del mes de juliol.

L’andorrà farà confluir l’òpera de Verdi amb la foscor de Los desastres de la guerra. En començar a treballar en el projecte, va explicar, va considerar que “seria fantàstic utilitzar tota l’estètica de Goya” per ambientar l’òpera, sense pretendre ser “historicista, perquè volia fer arribar a l’espectador el que suggereixen les obres, tenir la sensació de veure la pintura de prop, el traç, la pinzellada, d’estar dins d’un quadre de Goya”. I no sols l’escenografia projectarà 120 gravats sobre una dotzena de pantalles, sinó que Rechi converteix el pintor aragonès mateix en una mena de personatge del drama: apareix com un figurant sobre l’escenari, interpretat per Carles Canut, tot i que no arriba a expressar-se.

Rechi va reflexionar sobre anteriors muntatges de l’obra, on “sempre s’oblida un element molt important, que és el conflicte: tota l’obra passa al voltant d’una guerra civil, encara que no arriba mai a veure’s”, per tant, va considerar, si se es decideix situar l’acció “conscientment en un univers de guerra, tot adquireix molt més sentit, agafa una altra dimensió”.

El director d’escena andorrà aprofita la caixa escènica d’un muntatge anterior, del 2009, feta de columnes, repintades amb la paleta de Goya, des dels tons més foscos fins als més lluminosos, mostrant que “els personatges estan en un forat del qual no poden sortir, veuen que tenen el cel a l’abast de la mà però no hi poden arribar”. Hi haurà set tuls penjats del sostre, segons la descripció que va fer de l’escenografia, col·locats de forma asimètrica i que pujaran i baixaran al llarg de la representació: actuaran com a llenços on es projectaran els gravats, sigui un quadre en cada tul o la mateixa imatge a tots, creant “una sensació de profunditat molt gran, com si els gravats cobressin vida”. A banda, al fons de l’escenari hi haurà tres pantalles, “perquè l’ull percebi que hi ha una imatge darrere de l’escena però no gaire definida”, va manifestar el videocreador Sergio Gracia, responsable de les projeccions.

Primers noms de la lírica

Els dos repartiments estan encapçalats per primers noms de la lírica internacional, com Artur Rucinski i George Petean com a comte de Luna, Kristin Lewis i Tamara Wilson com a Leonora o Marco Berti i Piero Pretti com a Manrico. La direcció musical és de Daniele Callegari i la guanyadora de dos premis Gaudí i figurinista d’Incerta glòria, Mercè Paloma, signa el vestuari. Entre els seus dissenys n’hi ha d’inspirats en personatges històrics, com la duquessa d’Alba.

tracking