Reportatge
Els rostres dels prohoms
1873. La fotografia encara era una tecnologia naixent: a penes havien passat tres dècades del primer daguerreotip i aquí es mostra el síndic Nicolau Duedra i dos consellers marxant de viatge cap a Foix en missió oficial per al Consell i sent retratats.
Els rostres dels prohoms
A l’historiador sovint la fortuna li depara aquestes petites sorpreses: anant a la cacera d’una dada esquiva o els elements amb què confirmar una hipòtesi, posem per cas, d’entre el paperam o el material microfilmat li surten al pas tres rostres del passat. Tres rostres que, baró de Senaller a banda, probablement siguin tres dels testimonis fotogràfics més antics de prohoms del país. Més encara, difícilment, considera l’historiador, en aquella època en la qual la fotografia encara era a les beceroles i cada nova tecnologia avançava arrossegant-se amb lentitud a través dels anys, així que és estrany que fossin gaires més els andorrans fotografiats en aquell moment.
I com que a l’historiador sol picar-lo sovint el cuc de la curiositat, calia saber en quines circumstàncies s’havia produït un fet tan poc usual. La resposta, al Llibre d’Actes del Consell General (1864-1940), que registra la decisió de comissionar l’esmentat Nicolau Duedra Montané (àlies Som) i els consellers Josep Areny i Antoni Marquilló per anar a Foix a cobrar 100.000 francs d’una concessió per construir “banys i carreteres”. Cent mil francs dels quals passat el temps, puntualitza l’historiador, no hi torna a haver cap constància. Però això és una altre relat, i no gaire inèdit en la complexa història de les concessions que acabaven quedant en un immens no-res decebedor.
Tornant als viatgers, l’historiador els identifica com el síndic que va dirigir el país entre el 1868 i el 1875, fill de casa Passamaner de Canillo però casat amb una dona de casa Som. Pel que fa a Marquilló, era de casa Motxilla d’Andorra la Vella i Areny, probablement un Calvó de Soldeu, aposta l’historiador.
El llibre d’actes
Tornant al llibre d’actes del Consell, recull dos apunts referents a aquest episodi. El primer, del 28 de febrer del 1873. “Se ha tingut Consell general extraordinari a instància de monsieur Lundi Romé d’Arc, per tractar dels asumptos de bañs y carretera y demés que pretén construir en las presents Valls.” En aquella mateixa data, continua el text, “se fa comició per pasar a Foix a acceptar y regoneixer lo depòsit de 100.000 francs que dehuen fer monsieur Lundy Romé d’Arc i monsieur Fleuri Flobert en la Receptoria General de l’Ariège”. El dipòsit, precisa l’apunt de l’aleshores secretari del Consell, Josep Picart, devia fer-se el 10 de març, fet que, per tant, situa amb exactitud la data del desplaçament.
El segon apunt al llibre del Consell té data del 17 de març del 1873, ja de tornada del viatge. “Se ha tingut Junta per motiu de un conveni que firmaren los il·lustres comissionats que anaren a Foix per rebrer lo depòsit ab monsieur Lundy y Flobert, cual escrit és referent al referit depòsit de 100.000 franchs”.
Les fotografies, destaca l’historiador, estan signades per un fotògraf de Montmartre, així que es permet deduir que els patricis andorrans devien ser honorats amb tot tipus de distincions i afalacs.
L’únic antecedent conegut de mandataris fotografiats fins aquell moment és el retrat del també síndic Guillem d’Areny-Plandolit, el predecessor de Duedra. Una imatge icònica i bastant coneguda d’un noble andorrà –baró de Senaller–, a qui les seves funcions el van portar a París i Madrid.
Els rostres dels prohoms
Els rostres dels prohoms