Escultura
Vandalisme a 3.000 metres d'alçada
Apareix destrossat un dels estripagecs que forma part del conjunt escultòric realitzat per Pere Moles situat als cims d’Ordino
Bastant de força i tenacitat van haver d’aplicar els qui van destrossar l’estripagecs instal·lat pel comú d’Ordino al pic de l’Esta-nyó, una peça que forma part del conjunt escultòric realitzat per Pere Moles i que inclou les peces de gran mida col·locades el 2015 al parc natural de Sorteny, en el marc de la primera biennal de Land Art, i les sis rèpliques de format més petit destinades als sis cims més elevats de la parròquia. Una d’aquestes, realitzada en acer Corten i d’un metre i quaranta centímetres d’altura, és la que va aparèixer tirada a terra i doblegada.
L’avís el va fer un excursionista i el comú mateix va fer públic el fet a les xarxes socials, lamentant l’acte vandàlic. “És realment curiós i trist que algunes persones es dediquin a destrossar el que suposadament els fa nosa”, apunten des del comú, des d’on insisteixen que “d’això se’n diu ser molt poc cívics i molt poc respectuosos”, per afegir a continuació que si algú té alguna cosa en contra de la iniciativa “deixin el vandalisme de costat, siguin valents i telefonin al departament de Cultura”.
Moles, autor dels cinc tòtems instal·lats a Sorteny, dels quals s’han fet les sis rèpliques, es va mostrar òbviament trist en conèixer el fet. “Què n’he de dir, evidentment que no fa gràcia veure que el destrossin.” A banda de manifestar la sorpresa, perquè “normalment la gent que puja a dalt d’un pic sol ser respectuosa amb la natura i l’entorn, així que em produeix estranyesa, però sempre pot haver-hi un brètol”, com ha estat el cas. Estranyesa doble pel fet que qui va provocar els danys va haver d’aplicar una força considerable, ja que és una planxa d’acer Corten de 8,5 centímetres de gruix i que estava ben collat a la pedra. “I a sobre que en tinguin després de fer aquesta pujada; és clar que amb mala fe pots fer el que vulguis”, va reconèixer.
Tot i que finalment Moles es va congratular, els danys no són permanents: el personal del comú el va poder tornar a endreçar i col·locar novament sobre el suport. Ho van fer coincidint amb la campanya de recuperació dels cussols, les fites de pedra seca que indiquen el cim i serveixen per marcar termes i límits territorials, aixecats amb la tècnica de la pedra seca.
“Ha estat un fet puntual i que resulta incontrolable a quasi 3.000 metres d’alçada”, va concloure Moles. Per contra, enguany, i a diferència del que havia passat en la primera edició de la biennal Andorra Land Art, les peces escampades per diferents espais del país –llocs com el mirador del Roc del Quer– no han patit desperfectes per l’acció humana. Només un petit incident, va recordar Moles, en el treball d’Alèxia Navarro i Josep M. Baró –Help–, unes mans fetes de ciment que sorgeixen de la terra i que es van situar a prop del pont de l’església i pont de Sant Antoni de la Grella, a la Massana.
Tornant a la peça al pic de l’Estanyó, el comú va instal·lar els estripagecs als pics del Casamanya, Font Blanca, la Serrera, Tristaina i el Cataperdís, a banda de l’Esta-nyó, una iniciativa per fomentar la pràctica de l’esport.