reportatge
Electrònica d'arrels medievals
Música electrònica, que és el que Gil Rossell ha mamat durant dècades (formació clàssica a banda) i arrels medievals, les de la família, enfonsades a ca l’Abat de les Bons fins al segle XII. Amb aquestes dues premisses ha muntat el concert ‘Around the Castle’.
Electrònica d'arrels medievals
rometo que ho petarem”. L’encampadà s’ha bolcat en la composició de deu temes originals per a l’espectacle que demà a les deu de la nit tindrà com a marc el conjunt de les Bons. Música d’arrel electrònica i un potent muntatge de llums (produït per una empresa barcelonina), que serveix per obrir el cicle Encamp en clau de llum, una proposta que el comú pretén que es converteixi en cita estable al calendari cultural estiuenc.
A Rossell, confessa, mirar cap al conjunt de les Bons el fa fantasiejar amb la guarnició armada que devia defensar la torre dels Moros, i la imaginació li desperta les ganes de compondre. “A mi m’agrada escriure música al voltant d’una temàtica. Igual que el disc anterior, All That Water, parlava de l’aigua, aquí m’inspira el lloc, mític, excepcional”. De fet, amb aquestes idees fent-li voltes pel cap, va ser d’ell de qui va partir la proposta del concert. Ben rebuda des del principi per la cònsol menor, Esther París, i Àlex Arno, al departament de Cultura, diu.
Rossell, que en la seva trajectòria –més coneguda fora que a casa, s’ha de dir– s’ha mogut entre la clàssica, el jazz i l’electrònica, segueix movent-se en aquest triangle en unes composicions, les deu que presentarà demà i en les quals porta mesos treballant, que porten títols tan narratius com Excalibur, Castle Life, Ladie’s Moment o The White Horse. Unes composicions que estilísticament potser s’acostaran al so de Jean Michel Jarre, per esmentar algú de ben conegut, “perquè sempre n’he estat un enamorat”. Tot i que, òbviament, “passat per l’estil Gil Rossell”, puntualitza. A l’hora de compondre, el músic encampadà ha buscat imatges suggerents: “el moment aquell màgic en què algú intenta extreure l’espasa de la pedra, les dones en moments de lleure al castell, els soldats baixant per la muntanya a lloms dels seus cavalls”. Són, proposa, “escenes pintades amb música”, amb els colors del so, amb les frases musicals.
Se sentirà el ressò medieval per sota de la composició electrònica? S’ha d’emprar la imaginació, demana. “El lloc inspira a pensar en aquell moment històric, però la música evoluciona, i jo utilitzo els sistemes moderns de composició”: hi ha instruments acústics però també hi ha sintetitzadors, sons de piano samplejats. “No podem pujar un piano de cua a allà dalt”, recorda. Ja prou de material [al voltant de sis-cents quilos, que faran arribar en un helicòpter] requereix l’espectacle. La música, insisteix, ha de respondre a l’època actual: “si Mozart visqués ara, utilitzaria els sintetitzadors”.
Per a l’espectacle –la música estarà acompanyada per una coreografia de llum làser, dèiem– el comú instal·larà 120 cadires a l’esplanada davant de Sant Romà de les Bons. Davant, amb la Torre dels Moros com a teló de fons, l’escenari, amb Rossell i els cinc teclats que utilitzarà. I tot aquest desplegament, l’esforç de composició quedarà aquí o tindrà continuïtat? “De moment, és un regal que faig al poble d’Encamp, al lloc on està arrelada la família; després, depenent de la resposta, qui sap, potser es convertirà en un disc”, el quart que publicaria.