Una petita joia

Festival de música antiga dels pirineus

Músics: John Potter (tenor),

Ariel Abramovich (llaüt)

Data: 29 de juliol

Lloc: Casa Museu

d’Areny-Plandolit. Ordino.

Va ser John Dowland (1563 – 1626) un gran viatger de l’època, quasi una rockstar del moment: reconegut intèrpret de llaüt requerit a Itàlia i per la cort danesa –menys per la de la protestant Isabel després de convertir-se al catolicisme–. Però va passar a la història de la música per les seves melancòliques reflexions, que no tenien gaire cosa a veure amb la vida que va gaudir. Ho va recordar Ariel Abramovich en el concert que va oferir, acompa-nyant amb el llaüt la veu de John Potter, a la Casa Museu d’Areny-Plandolit, que de nou es va convertir en privilegiat escenari del festival de música antiga dels Pirineus (FeMAP), esdeveniment que recala de nou a Andorra amb tres propostes per al mes d’agost com la petita joia que és. Cert que no suma hordes de visitants –tot i així l’aforament estava més que ple–, però no tot són xifres, i aquí tota la programació està cuidada al detall pel director artístic, Josep Maria Dutrén. Confiem que la proposta segueixi ferma i que, coses que lamentablement passen massa sovint, un dia els vaivens polítics no portin a girar-li l’esquena. De moment, el ministeri de Cultura segueix confiant-hi.

Dowland, dèiem. Un dels principals protagonistes del programa, amb Thomas Campion (1567-1620). Aquest sí, home turmentat, que considerava que els seus poemes no valien més que el paper sobre el qual s’escrivien. Òbviament anava molt equivocat, atès que han arribat fins avui. Com els de John Danyel, contemporani dels anteriors, i que hagués llegat també una obra impressionant a les generacions futures de no haver-se enrolat en una secta protestant radical que prohibia tota manifestació musical. Amb alguna breu pinzellada, però, va ser prou per copsar quin talent es va perdre per la intransigència.

I aquest recorregut per la fusió entre música i poesia iniciada al segle XVI, el duet va demostrar com s’estén fins a l’actualitat: van interpretar peces escrites per Tony Banks –teclista i fundador de Genesis– sobre textos de Campion i Shakespeare, i per Sting, amb una peça per a Robin Hood que Russell Crowe va rebutjar: poc masculina, va dir.