reportatge
Un jaciment únic al món
L’empresa andorrana ReGiraRocs està portant a terme la tercera fase de l’excavació del dolmen de la llosa, a Bescaran. L’objectiu és adequar el jaciment perquè pugui rebre visites i fer recerca sobre una possible cambra funerària annexa única al megalític pirinenc.
Un jaciment únic al món
ls arqueòlegs i voluntaris que participen en l’excavació del dolmen de la llosa han tornat a la feina per acabar el projecte, que haurà durat tres anys. Els avenços fets en els primers estadis d’investigació fan pensar que estem davant d’una construcció única del megalític al Pirineu, ja que en els sondejos que es van fer l’any passat els experts van intuir un passadís que sortia de la cambra sepulcral i que portava a una possible cambra annexa, on hi podrien fer troballes de gran importància.
Aquesta última fase de les excavacions té dos objectius. El primer és adequar el terreny per poder fer el dolmen visitable. Això comporta sanejar els murs i les lloses i portar terra estèril per evitar que la vegetació el torni a cobrir. El segon consisteix a moure la llosa que segella l’accés a la possible cambra annexa i excavar en aquella zona per confirmar o desmentir que hi hagi la construcció amb restes funeràries que els sondejos mostraven.
“El megalitisme és un moviment poc treballat arreu del món. Hi ha molt poques construccions inventariades i no s’ha treballat gaire amb metodologia moderna”, explica Gerard Remolins, el director de l’excavació. Aquesta, segons diuen, podria ser una troballa que portés a investigar més jaciments a la zona, ja que “no creiem que aquest sigui un element únic d’aquest jaciment, i si fos així estaríem davant d’un fenomen més complex que indicaria un canvi de ritual funerari a final de l’edat de bronze”, diu Remolins. La cambra annexa que busquen podria servir per dipositar-hi restes dels cossos que feia més temps que estaven enterrats i així fer espai a la cambra principal per als recents.
L’ajuda dels voluntaris
Els vuit arqueòlegs que hi treballen tenen el suport d’un mínim de cinc voluntaris, un nombre que preveuen que creixi durant els propers dies. L’Anaïs Montoto, estudiant d’arqueologia, s’ha pres aquesta excavació com una oportunitat per aprendre més sobre la seva futura professió, malgrat que el megalitisme no és la seva branca preferida. “M’ha permès saber més coses sobre els Pirineus i aprendre noves tècniques”, manifesta. Al seu costat, l’Olga Palma. És informàtica i no li interessava la història, però ha quedat atrapada pels descobriments fets al dolmen de la llosa i confessa que “això és molt diferent a estudiar la història, és viure-la”.
Els arqueòlegs calculen que amb dues setmanes en tindran prou per poder acabar els treballs a la zona i excavar completament la cambra annexa.