reportatge
Ser el teu heroi
La moda del ‘cosplay’, l’afició a disfressar-se de personatges de manga, anime o videojoc també és present a Andorra. Són pocs, però han participat en alguns esdeveniments. Es fan ells els vestits i fins i tot les armes, una tasca que els pot portar mesos de feina.
Ser el teu heroi
Són aficionats als còmics, al manga, l’anime i els videojocs. Però la seva afició va més enllà i els agrada poder posar-se a la pell dels seus personatges preferits. Ser el més semblants possible. Cuidar fins a l’últim detall. Practiquen el que s’anomena cosplay. Al Principat, ho admeten, és quelcom molt residual, “no som gaires”, diuen. Però només cal creuar la frontera i arribar a Barcelona per descobrir tot un món de joves (i no tan joves) que en esdeveniments concrets es transformen, literalment, en els seus herois.
Una de les persones amb més experiència en aquest camp al país és Carol Carrido, membre de la junta de l’Associació de Frikis. Des dels 12 anys que es podria dir que és una cosplayer. “Va ser el primer cop que vaig anar al Saló del Manga a Barcelona i ja hi vaig anar disfressada”, recorda. I admet que “quan vaig veure el nivell dels vestits que hi havia allà, vaig decidir que jo també ho volia fer”. A la junta de l’associació també hi ha el David Martínez, un altre cosplayer. El seu aterratge en el moviment es remunta uns 8 anys enrere, també a causa del Saló del Manga. “Vaig veure que molta gent hi anava disfressada i em vaig començar a interessar per saber com feien les coses. A poc a poc vaig anar entrant en aquest món”, relata.
Martínez deixa clar que aquesta tendència “va més enllà de disfressar-se. És integrar-te completament en el personatge durant tot l’esdeveniment en què participes”. Perquè no, no els veureu disfressats pel carrer un dia qualsevol. Les seves aparicions coincideixen sempre amb esdeveniments concrets. A Andorra, per exemple, al Saló del Videojoc o a la Massana Còmic. De fet, el David es va endur el primer premi del concurs de cosplay que es va fer a la darrera edició del Saló del Videojoc amb una disfressa del personatge del videojoc Reaper. “No m’ho esperava gens perquè la competència era brutal. De fet, pensava que guanyaria la Carol, és una de les millors del país”, afirma.
Aprenentatge
Un altre dels requisits per tenir nivell en aquest món és fer-te les disfresses tu mateix. Això vol certes habilitats i moltes hores de dedicació. “He anat aprenent sobre la marxa. Amb la pràctica he anat millorant les habilitats que es requereixen”, explica la Carol, que remarca que l’important és “assemblar-se el màxim possible”. En aquest sentit, assegura que “soc molt meticulosa”.
Els materials tampoc són fàcils de trobar. Ni la roba ni el plàstic termofusible que utilitzen, sobretot, per fer les armes i escuts. “A Andorra és molt impossible trobar res. Comprem molt a Barcelona”, explica Garrido. I amb quin pressupost treballen? Entre les hores de dedicació i els materials, algunes de les seves disfresses els han costat fins a 300 o 400 euros (uns costos que es disparen sempre que s’han de fer armes). “Al final, però, el temps que tinguis pot suplir els diners”, afirma. En tot el temps que fa que crea disfresses, n’ha acumulat una quinzena de diferents. Però que ningú es pensi que és cosa de quatre dies. La disfressa que li va donar el premi al David “vaig tardar entre 4 i 5 mesos a fer-la”. És per això, que en el seu cas, acostuma a fer, tan sols, un parell de vestits cada any”. Actualment està treballant per acabar una armadura del videojoc World fo Warcraft.
Aparicions
La Carol, que a més és il·lustradora, va estar com a artista convidada al Saló del Còmic de la Massana, i malgrat que no va prendre part al concurs sí que va desfilar al costat de la resta de participants, la majoria amateurs. Ara bé, no es veu convertint aquesta moda en una professió. “Com a hobby està molt bé, m’agrada, però no per dedicar-m’hi professionalment. No m’ho he plantejat mai”, manifesta.
Malgrat tot, fora d’aquí hi ha gent que sí que ho té com a professió i que han esdevingut autèntics fenòmens de masses. La gent els coneix i els busca en els certàmens on saben que apareixeran sent la viva imatge dels personatges més coneguts. Martínez, en canvi, confessa que “m’encantaria poder ser professional, però és molt difícil. Hi ha molta gent i és car. Quedarà com un somni”. En tots dos casos lamenten, a més, que al país hi hagi poca afició i poques oportunitats de lluir disfressa.
I malgrat que és una afició d’allò més agradable per als que la practiquen, també té algun moment fosc. “A fora d’aquí, sobretot amb les noies, et pots trobar assetjada. Jo m’he trobat amb un cas, però fa molt de temps”, relata, afegint que a vegades “hi ha gent que insisteix molt a fer-se fotos i no vols”. Amb tot, explica que acostuma a ser “molt receptiva” i es presta força als desitjos d’aquells que volen immortalitzar-se al costat, per exemple, d’una Luna Lovegood –personatge de Harry Potter– de carn i ossos.