Reportatge
Els vestits de Casa Rossell
Diversa roba de rellevància històrica s’ha portat a restaurar a un centre català especialitzat amb l’objectiu de recuperar patrimoni singular d’Andorra i poder-lo exposar. L’àrea de Béns Mobles destaca el valor dels vestits trobats entre l’extens llegat ordinenc.
Els vestits de Casa Rossell
La casa Rossell d’Ordino, construïda el 1611, segons consta en una placa de pedra sobre la porta d’entrada, custodia un gran nombre de béns mobles de gran interès patrimonial. Entre molts exemples significatius que donen detalls de com era la vida d’una família adinerada a Andorra als segles XVIII, XIX i principis del XX, hi ha una sèrie de peces tèxtils, especialment per vestir, que recentment han estat objecte de restauració.
La cap de l’àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà, explica que algunes de les peces s’han portat a restaurar al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT), i seran exposades al públic els pròxims mesos. Per exemple, podrien veure’s a l’exposició que el ministeri de Cultura ha anunciat prèviament que s’inaugurarà el 14 de setembre al Museu Postal d’Ordino.
El CDMT ha restaurat cinc peces de gran valor dels segles XVIII i XIX. “Es tracta de dos vestits, una jaqueta d’home, una capa i una còfia, els quals presentaven brutícia, taques, estrips, arrugues i plecs”, apunta Garrallà. El motiu que aquestes peces s’hagin confiat al centre català, és perquè el CDMT té una trajectòria reconeguda i està especialitzat en la conservació, estudi i promoció de la cultura tèxtil des del 1946.
Davant de la rellevància i fragilitat d’algunes peces integrants d’aquest patrimoni singular i desconegut, i amb la voluntat de donar-lo a conèixer, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa ha hagut de fer un esforçat treball per a la seva conservació. Prèviament a la seva restauració, ha analitzat les fibres i els teixits de cada un d’ells: seda, cotó i llana. I després, el tractament de conservació-restauració ha consistit en una neteja superficial per aspiració controlada i una neteja puntual de taques. També s’ha fet una reducció de la intensitat de les taques mitjançant pinces de succió. “Una altra tècnica utilitzada ha estat la humidificació per relaxar els plecs i les arrugues”, segons concreten els responsables andorrans de Conservació Béns Mobles. En algunes peces s’han hagut d’eliminar posteriors intervencions, i així successivament, fent que aquests treballs de restauració hagin permès recuperar-ne la integritat.
Garrallà també comenta que cal destacar “la tasca de realització dels maniquins” que suporten les peces i que han estat fets a mida gràcies a la Bodyteca històrica de la qual disposa el museu terrassenc. Aquests maniquins permeten apreciar les obres amb tota la seva esplendor alhora que ajuden a la conservació.
Els vestits no són els únics objectes de valor de Casa Rossell que s’han recuperat recentment i sobre els quals la intenció és “algun dia poder-los exposar”, comenta Garrallà. En tots es busca que la restauració combini la recuperació de l’estat original dels objectes amb la presència inapel·lable del pas del temps. Al contrari que els vestits, la majoria d’objectes han pogut ser restaurats per les tècniques del departament de Patrimoni Cultural.
“Alguns són únics”, destaca Garrallà. “Hi ha una col·lecció de ventalls que guarda l’Arxiu Nacional o mobiliari barroc policromat”, posa d’exemple.