Reportatge
Setze artistes i uns carrers
Setze artistes, setze emplaçaments i un poble, el d’Ordino, que torna a omplir-se de creativitat amb la segona edició dels Jardins d’art, oberts ahir i que continuen la jornada d’avui, amb propostes com ara la creació d’un grafit davant el públic.
Setze artistes i uns carrers
José Manuel Ramos i David Segura tornen a agafar els estris de pintura i a dirigir-se al carrer de Santa Bàrbara per, com ahir, continuar el grafit, una de les activitats que completen el programa de la proposta orquestrada pel comú ordinenc i encomanada a Rosa Mujal, la directora de La Capsa, l’escola d’arts plàstiques. Setze creadors, del país i forans, presenten les obres i, a banda, competeixen pels premis, perquè els Jardins d’art tenen un vessant competitiu: el jurat, integrat per Francisco Herreros, Helena Guàrdia i Joan Xandri, donarà a conèixer avui els premiats, que es repartiran més de 3.000 euros, a banda de l’oportunitat de protagonitzar exposicions individuals al Centre d’Art Agüí, a la capital.
Concursos a banda, el visitant –que s’hi apropi ex profeso o que s’ho trobi improvisadament mentre passeja pel poble– pot gaudir encara avui d’un ampli ventall de propostes, molt diferents en tècniques, disciplines i temàtiques. Entre els setze participants hi ha la proposta pictòrica de tot un veterà, Alfons Valdés, que proposa una reflexió al voltant dels orígens del llenguatge artístic. “Quan veus les pintures d’Altamira ja t’adones que tenen tanta qualitat com puguin tenir les de Picasso i els seus contemporanis”, diu l’artista, per a qui “aquells avantpassats nostres eren molt intel·ligents, el que no tenien era la nostra tecnologia, és clar”. Pintaven, recorda, per obtenir resultats “i sabien concentrar esforços per assolir un objectiu col·lectiu”.
Si Valdés presenta obra nova, un altre dels participants, l’il·lustrador Martín Blanco, va optar per recuperar la instal·lació que ja havia ensenyat l’any passat, en una exposició a l’Era d’Ordino: va ser un sol dia i aquests Jardins li deparen l’oportunitat de tornar a exhibir-la. Ell va triar l’era de Casa Rossell. “Em sembla genial la idea de portar l’art a llocs poc habituals, perquè ja sabem que a la gent ens costa molt entrar a les galeries”, explica.
La possibilitat d’un espai obert també resulta summament atractiu per a la ceramista Gemma Piera, que presenta una instal·lació difícil d’encabir en una galeria. Un treball que gira al voltant de “la comunicació massiva existent”, indica.
I entre els seleccionats també hi ha espai per a la fotografia. Jean-Luc Herbert mostra Ne me quitte pas, una sèrie fotogràfica acompanyada per diaporama (amb selecció musical on no falta, òbviament, Jacques Brel) que és fruit del treball que du a terme al centre residencial Cedre, amb la fotografia com a eina de teràpia. “Es tracta d’acceptar la malaltia, la fi de la vida, aquestes situacions tan dures que s’hi viuen”, diu.
Emma Regada, Reinaldo Márquez, Alexia Navarro, Jaume Campmany, Miguel Lebron, Juan Manuel González, Delphine Graul, Monique Couderc, Àstrid Janer, Ioana Dana Nitescu, Jennifer Ferrer i Zhihong Zheng completen la selecció.