Els arqueòlegs demanen més rigor en la compra de peces

Aquest aclariment és vital des del punt de vista científic, adverteix l’arqueòleg Gerard Remolins, responsable de l’empresa ReGiraRocs, que va ser un dels primers a aixecar la veu d’alerta sobre el previsible origen fraudulent de la peça comprada pel Govern. Una compra que, reitera, “no era necessària, perquè si Govern té l’obligació de repatriar el patrimoni andorrà té altres vies” que realitzar cap compra via internet i sense cap comprovació prèvia, “a banda que es podia estar col·laborant en el que potser era un delicte”. I que el preu fos baix, ja que no arribava als 50 euros, “no és justificació, perquè segueixen sent diners públics”, insisteix.

Perill per a la recerca

Tot plegat, indica l’arqueòleg andorrà, “posa en perill tant la imatge mateixa del Govern com la recerca científica”, ja que “si una peça falsa s’integra en una col·lecció, si d’aquí a uns anys es vol estudiar el conjunt, els científics estaran treballant amb una mostra que no és fiable, amb dades errònies de partida, i això és alarmant per a un científic”.

Per la resta, Remolins assegura estar “d’enhorabona perquè s’hagi aturat el tema” amb la detenció dels dos presumptes estafadors, que segons el Codi Penal espa­nyol s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó pel delicte d’espoli i de fins a sis pel d’estafa.

Pel coordinador del grau d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ermengol Gassiot, l’afer “obliga tothom a reflexionar: qui compra sense tenir constància de la procedència de les peces”, entre els quals “les institucions encarregades per vetllar per la recuperació del patrimoni”, així com les mateixes universitats, “si estem formant professionals que no segueixen praxis cor­rectes”, extrem que “estudiarem si és pertinent fer el seguiment de la gent formada amb nosaltres, per garantir que no torni a passar”. Un dels detinguts havia fet un màster en aquesta universitat. El departament que dirigeix Gassiot havia posat els fets –“una situació que derivava d’Andorra i amb implicacions a la UAB”– en coneixement del departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

La presidenta de la recentment creada Associació d’Arqueòlegs a Andorra, Susanna Vela, recorda que “s’ha de vigilar moltíssim quan apareixen vendes d’aquest tipus a la xarxa” i, en tot cas, “l’administració ha de tenir mecanismes per cobrir-se les espatlles”, mentre que “adquirir no em sembla gaire bona idea, sinó que s’hauria de resoldre d’una altra manera”, reflexiona.

També es va mostrar satisfet l’arqueòleg Pablo Martínez, col·laborador freqüent de l’àrea de Patrimoni Cultural, que va dir que espera “que la justícia actuï amb contundència, perquè l’espoli de jaciments ha fet molt de mal en el passat”.

CRONOLOGIA

A final de març surt a la venda, en una web de subhastes, una peça que s’anuncia com una destral polida del neolític andorrà i procedent de Juberri. La ministra de Cultura, Olga Gelabert, autoritza la compra que li proposen els tècnics i l’adquisició es forma-litza amb urgència.

Immediatament sorgei-xen les primeres veus entre la comunitat científica que en qüestionen la compra: és material d’origen dubtós –potser d’un espoli– i alguns indicis apunten que podria ser una falsificació.

Identificat el venedor de les peces, resulta ser un geòleg amb un màster en arqueologia fet a la UAB. Les autoritats acadèmiques estudien com actuar davant el que és “èticament reprova­ble si no directament tipificable”, diuen al Diari.

Abril: el responsable de ReGiraRocs es fa amb una peça similar i del mateix venedor, amb l’objectiu que investigadors independents –entre els quals del CSIC– l’analitzin.

Maig: Remolins es posa en contacte amb els mossos i els facilita tota la informació recopilada. Go-vern també diu que l’afer està “judicialitzat”.

El 24 d’agost la policia deté dos homes, ara en lli-bertat, amb obligació de presentar-se davant el jutge.