patrimoni
Destral o no: el debat científic, obert
Un informe de la Fundació Marcel Chevalier apunta indicis que almenys una de les destrals podria ser de Juberri
Destral o no: el debat científic, obert
Eren destrals neolítiques de Juberri o pedres de riu polides i fetes passar com a peces d’arqueologia? El debat científic continua obert. Ara veu la llum un informe de la Fundació Privada Marcel Chevalier que va examinar un d’aquests objectes –no el comprat per Govern– i que apunta, amb molts matisos, certa versemblança sobre la hipòtesi que sigui efectivament una destral neolítica, previsiblement del conjunt en mans privades de manera legítima que va sorgir d’una excavació a la Feixa del Moro a la dècada dels setanta.
L’informe de la fundació, signat per Valentí Turu, geòleg i geoarqueòleg, estableix que “hom pot establir similituds a partir de la susceptibilitat magnètica i de la duresa de la mostra, que és similar a d’altres de la mateixa natura” que formen part de la col·lecció de Juberri en mans de Patrimoni Cultural. Matisa que, no obstant això, de moment són anàlisis parcials que s’han de completar amb les que realitzen altres investigadors, lligats al CSIC. “La litologia i altres proves coincideixen amb d’altres de realitzades a la col·lecció que és fruit de la primera intervenció arqueològica a la Feixa del Moro”, diu Turu. Però aquestes posades a la venda, puntualitza, i en cas de ser efectivament peces autèntiques, es correspondrien més aviat, considera, a les d’una excavació “no sistemàtica ni amb mètode arqueològic reconegut” que es va fer als setanta. D’aquell accés al jaciment van sorgir objectes que des d’aleshores estan en mans privades de manera legítima perquè el material encara no estava protegit per la Llei de Patrimoni.
Turu reflexiona que “coneixent el modus operandi d’aquesta gent [els dos detinguts pels mossos d’esquadra per delictes d’espoli i falsificació] se’m fa estrany que a Girona trobessin pedres que es corresponguessin exactament amb les del jaciment, no em sembla gaire factible”. Però per certificar o no l’autenticitat calen anàlisis més complexes, puntualitza. “En tot cas, si és una falsificació sabien el que es feien i la tasca de documentació era important.” I tot plegat, hi afegeix, pot servir per alertar que és fàcil falsificar però molt costós autentificar”.
El procés serà llarg. I no sols per aquestes peces aïllades, sinó per la ingent quantitat que van comissar els mossos. Caldrà que cada peça sigui estudiada per un expert, expliquen des de la brigada de patrimoni de la policia catalana, per determinar la seva procedència i fins que no acabin aquests estudis no es podrà concretar l’origen de cada objecte. De moment estan en dipòsit judicial en custòdia del departament de Cultura de la Generalitat. Són peces de convicció al procés penal i el destí final el decidirà el jutjat, probablement quan hi hagi una sentència ferma.
Víctimes
Mentrestant els mossos identifiquen els compradors. “Després s’haurà de discriminar quins són víctimes i quins no”, perquè “n’hi ha d’estafes però també s’han venut objectes de domini públic a compradors de bona fe que poden veure’s perjudicats”.
En principi, els mossos treballen amb la hipòtesi que els dos detinguts actuaven sols. Però no descarten que apareguin informacions que apuntin cap a terceres persones.